Opinió

De reüll

L’oportunitat

El 2019 serà un any políticament complicat

Any nou ple de pro­me­ses. És l’esquema de sem­pre. Molts arri­bem al gener –una mica, bas­tant o del tot– con­vençuts que, aquest sí, serà el bo per esco­me­tre allò que figura en la columna de pen­dent en les llis­tes per­so­nals. Any nou, vida nova, diuen. No sense un cert escep­ti­cisme, ens hi aga­fem. Propòsits, pro­jec­tes, desit­jos o volun­tats per empren­dre, repren­dre o cul­mi­nar. Qui no neces­sita una opor­tu­ni­tat?

El 2019 serà un any política­ment com­pli­cat. Arrenca amb nou diri­gents inde­pen­den­tis­tes empre­so­nats –alguns fa més d’un any–, d’altres, a l’exili, i el judici de l’1-O a tocar. Les elec­ci­ons del maig i l’omni­pre­sent pos­si­bi­li­tat que s’hi sumi alguna altra con­vo­catòria fan el pano­rama encara més com­plex. És el con­text en què tran­sita el fil de diàleg obert entre els governs català i espa­nyol. I es fa difícil pen­sar que pugui donar fruits, sim­bo­lis­mes al marge. Un nom d’un aero­port per aquí, una decla­ració de repa­ració per allà... res, però, que sem­bli que ser­veixi de des­llo­ri­ga­dor a l’actual situ­ació que viu Cata­lu­nya. El PSOE hi podria pen­sar, quan s’obre el teló del 2019, mandrós. Amb el PP en intensa com­pe­tició amb Vox per l’extrema dreta, blan­queig inten­siu inclòs, Ciu­ta­dans mirant-los de reüll i inten­tant ocu­par el cen­tre, i tots tres prac­ti­cant la política del ni aigua a l’inde­pen­den­tisme que sovint este­nen a Cata­lu­nya, els soci­a­lis­tes tenen l’opor­tu­ni­tat real de fer un pas enda­vant. Reque­ri­ria política i valen­tia.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.