Opinió

Full de ruta

Surt el sol, que no és poc

La lectura del llibre ‘Oriol Junqueras, fins que siguem lliures’ és molt recomanable –sigui quina sigui l’afinitat política del lector– per entendre què ha passat i comprovar que les posicions entre els independentistes no estan tan allunyades com alguns volen fer creure

Des de fa set­ma­nes s’ha posat de moda entre alguns sec­tors inde­pen­den­tis­tes hiperac­tius a les xar­xes soci­als dis­pa­rar al Sol. Que no vol dir emu­lar el capo­ral Gutiérrez de la Guàrdia Civil que –en la gran pel·lícula Ama­nece, que no es poco– dis­pa­rava a l’astre rei perquè no sor­tia per on ell dic­tava. Em refe­reixo a car­re­gar afer­ris­sa­da­ment cada dia con­tra Sergi Sol, el que ha estat, i és, un dels prin­ci­pals col·labo­ra­dors del pre­si­dent d’ERC, Oriol Jun­que­ras. I evi­dent­ment que les crítiques són legítimes –sem­pre fetes sense l’insult–. Però m’ha sob­tat que aquesta cam­pa­nya con­tra Sol arribi jus­ta­ment ara, després de la publi­cació del seu lli­bre Oriol Jun­que­ras, fins que siguem lliu­res, del qual ja he par­lat. Bàsica­ment perquè el lli­bre remarca molts dels con­cep­tes àmpli­a­ment com­par­tits en l’inde­pen­den­tisme: la deter­mi­nació amb què es va fer el referèndum de l’1-O, la neces­si­tat impe­ri­osa de sumar for­ces, l’objec­tiu irre­nun­ci­a­ble de la República. És un lli­bre que relata el paper de cada actor polític, uns cops més agraït i d’altres més galdós, però sense renúncies ni intenció de fur­gar en el des­a­cord. Per exem­ple, recorda el fet que Jun­que­ras, jun­ta­ment amb Romeva, va lide­rar l’orga­nit­zació de l’1-O, sense obli­dar que va ser per encàrrec del pre­si­dent Puig­de­mont –altra cosa és que això hi hagi qui, incom­pren­si­ble­ment, no vul­gui adme­tre-ho.

El lli­bre reflec­teix el que va pas­sar fa un any i escaig d’una forma que entronca amb el mains­tream –el car­ril cen­tral– de l’inde­pen­den­tisme. Sense això no s’explica que hagi ocu­pat el pri­mer lloc i el podi de lli­bres més venuts de no ficció durant moltíssi­mes set­ma­nes. I per això crec que és reco­ma­na­ble lle­gir aquest lli­bre, espe­ci­al­ment per a aquells que no siguin afins a ERC, que també. Després es podrà exer­cir la crítica cons­truc­tiva que es vul­gui, només fal­ta­ria. Però estic con­vençut que el lec­tor o lec­tora podrà cop­sar que les crítiques d’alguns es fona­men­ten més en la fra­tri­cida neces­si­tat de bus­car ene­mics entre inde­pen­den­tis­tes que no pas en argu­ments fona­men­tats en la lec­tura. Això, o és que a alguns sim­ple­ment els surt el ram­pell de dis­pa­rar con­tra el Sol perquè no surt per on un vol­dria que sortís. Com el gran Saza fent de “cabo santo” a la famosa pel·lícula. I en aquest cas, només puc dir que cadascú ha d’assu­mir les seves frus­tra­ci­ons. També les polítiques.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.