Full de ruta
Els fantasmes de Valls
Manuel Valls menteix. Per convicció, per estratègia electoral o perquè el conflicte lingüístic és bandera de Ciudadanos, però menteix
Diuen els analistes polítics que la presència de Vox com a actor necessari en el pacte de govern a Andalusia entre el PP i Ciudadanos compromet la credibilitat de Manuel Valls, en tant que candidat de Cs a les municipals per Barcelona. I sí, és possible que la falta d’escrúpols i la fam de poder del partit d’Albert Rivera el posi en una contradicció, però la seva credibilitat no cal que la comprometin, perquè ja s’encarrega ell de liquidar-la, quan un dels eixos de la seva campanya es basa a denunciar que els castellanoparlants de Barcelona “se senten assetjats” i que “ho passen malament” en el seu dia a dia.
Qualsevol pot arribar a pensar que, si ho diu el senyor Manuel Valls..., que si un veí de Nou Barris, allà al mercat, li ha confessat els problemes que té per expressar-se en castellà..., doncs que alguna cosa hi deu haver. És el que en diem benefici del dubte. El que passa és que això, el dia a dia de la frontera lingüística, no és material classificat, ni informació privilegiada; és experiència de primera mà de tots i cada un dels ciutadans. I qualsevol d’aquests ciutadans de Barcelona a qui s’adreça Valls, fins i tot els que tenen pensat votar-lo a ell com a candidat de Ciudadanos, poden parar-se a pensar una estona i comprovar si ho han passat malament o han tingut algun problema per parlar castellà al carrer, al metro, en un taxi, a l’estació de Sants; quan s’adrecen a un agent de la Guàrdia Urbana o dels Mossos; quan van al quiosc, a les desenes de botigues del Glòries, l’Illa i la Maquinista o a qualsevol llibreria a buscar un llibre; quan van a fer el menú a un restaurant; quan han anat a l’aeroport o a fer una gestió al banc, al notari, a la gestoria o als jutjats; quan han anat a posar una denúncia, a renovar el DNI o al CAP.
És un exercici fàcil, ràpid, fiable i també contrastable amb el familiar, el veí, l’amic o el company de feina. I la conclusió és sempre la mateixa. És cert, el senyor Manuel Valls menteix. Per convicció, per estratègia electoral o perquè el conflicte lingüístic és bandera de Ciudadanos, però menteix. I això el deixa sense credibilitat.
