Opinió

De reüll

L’avi Joan i la memòria

Mai més guerres, camps de concentració, Hitlers, Francos i Mussolinis

A les nits d’estiu, mentre paràvem la lluna a l’era de casa, l’avi Joan m’explicava històries de llops que no em feien por i m’advertia, abaixant la veu, contra la bèstia més sanguinària que campava damunt la terra: el Caudillo por la gracia de Dios, per la seva culpa havien mort o marxat els millors homes i dones, s’havia perdut un país. M’agradava tant escoltar-lo que em vaig fer periodista i com que les coses importants tendeixen a relacionar-se, el 1986, mig segle després de l’Alzamiento vaig conèixer (amb Pau Lanao preparàvem una sèrie) alguns d’aquells republicans que ho havien donat tot pels ideals, arrencant llibertats i drets a un endarreriment secular; amb tres d’ells ens uniria una amistat de per vida: Francesc Llobet, alcalde de Vidreres; Antònia Adroher, regidora de l’Ajuntament de Girona, i Carmel Rosa, combatent al front d’Aragó. Com d’altres, tornaven de França amb la militància imbatible per la democràcia que el meu avi no va poder veure i fins a l’últim alè van actuar com a memòria viva per prevenir els horrors de la història: mai més guerres, camps de concentració i d’extermini, Hitlers, Francos i Mussolinis, no es cansaven de repetir. Recordem-ho ara que fa 80 anys que mig milió de persones van iniciar el llarg hivern de l’exili sota les bombes de l’exèrcit nacional i ara que un món cada cop més depredador es tanca als refugiats polítics i econòmics de la violència que genera, i al cim els en fa responsables. Mai més? Quina vergonya!



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)

Compra un passi per només 1€ al dia