Opinió

Full de ruta

L’Àngels Ollé de Reus

Ano­me­nem per­so­nes anònimes, aque­lles que no tenen un per­ma­nent focus mediàtic; que a les seves xar­xes soci­als (si és que han entrat en la roda d’aques­tes xar­xes) no han estat beneïts amb l’esta­tus d’això que avui dia en diem influ­en­cers, i que el seu grau de reco­nei­xe­ment no supera els límits d’un ter­ri­tori més o menys extens. Hi ha una dona de Reus a qui ja no podíem con­si­de­rar del tot una per­sona anònima. Peda­goga de for­mació, fun­da­dora de l’escola Mown­gli de Reus (que va néixer l’any 1965 per la neces­si­tat de recu­pe­rar l’escola cata­lana) i autora de dese­nes de con­tes i lli­bres infan­tils, l’Àngels Ollé ja no era, fins fa pocs anys, una per­sona anònima amb tots els ets i uts. El seu com­promís social i cul­tu­ral actiu ja l’havia fet pujar un esglaó en aquest pedes­tal que ens treu de l’ano­ni­mat. Fa un any i tres mesos, aquesta dona de Reus, que té 81 anys i una ener­gia que no se l’acaba, va pro­moure una altra acció que mos­tra com aques­tes per­so­nes que es mouen per l’ombra dels focus son les que aca­ben con­fi­gu­rant la nos­tra soci­e­tat. El 7 de novem­bre del 2017 l’Àngels Ollé i alguns altres avis i àvies de la capi­tal del Baix Camp van sor­tir al car­rer, al davant de l’ajun­ta­ment, en una con­cen­tració diària per recla­mar la lli­ber­tat dels pre­sos polítics i que encara avui, pas­sats gai­rebé un any i tres mesos, man­te­nen ferma i cons­tant: cada dia, a tres quarts de dotze, aques­tes àvies i avis, embol­ca­llats amb bufan­des gro­gues, fan tres toms per la plaça del Mer­ca­dal de Reus i cri­den tres parau­les: “Lli­ber­tat, República i uni­tat.” L’Àngels va ser una de les prin­ci­pals pro­mo­to­res d’aquesta acció, que ja s’ha estès com una taca d’oli (ja són 26 muni­ci­pis cata­lans que comp­ten amb aquest movi­ment de gent gran en defensa de les lli­ber­tats i la República). Fa uns dies, el pre­si­dent Quim Torra els va anar a veure i va fer amb ells les tres vol­tes per la cèntrica plaça de Reus. L’Àngels li va dir que molts dels pre­sents por­ten a la seva mot­xi­lla de records una guerra i una post­guerra: “Sabem que és impor­tant la uni­tat per fer fort el país”, deia. I va dei­xar clar que el seu com­promís “a llui­tar per fer aquest país millor” no decaurà: “Tot i que no podem pre­veure què faran els polítics, ni els d’aquí ni els d’allà.” L’Àngels Ollé és un exem­ple d’aque­lles per­so­nes anònimes, o no tant, que fan gran la nos­tra soci­e­tat, i a qui hauríem d’escol­tar més sovint.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.