‘Open Arms’

Des de fa més de dues setmanes, l’Open Arms, el vaixell de l’ONG homònima badalonina, està atracat al port de Barcelona sense permís per salpar i reprendre els rescats de vides al Mediterrani, les d’immigrants i refugiats que naufraguen –en sentit literal– en la seva aventura d’arribar a Europa.

El reté en terra el govern espanyol, el mateix que va ser aplaudit l’any passat per haver deixat desembarcar al port de València l’Aquarius, amb més de 600 persones a bord que ningú volia acollir. Per denunciar la situació i, alhora, donar a conèixer la seva feina, la setmana passada l’ONG badalonina va obrir l’accés al públic a un altre dels seus vaixells, l’Astral. De les dades recollides durant la visita, en destacaria dues: primera, la UE ha anat substituint les operacions de salvament (com la Mare Nostrum, engegada per Itàlia sota la commoció pels centenars de morts en el naufragi del 2013 davant l’illa de Lampedusa) per les de blindatge de fronteres. I, segona, a causa de la persecució de què són objecte, de la dotzena de vaixells com l’Open Arms que operaven al Mediterrani, ja no en queda cap en actiu (el Sea Watch, l’últim, va aconseguir finalment ahir, després de deu dies, el permís per desembarcar 47 immigrants). Entenc que resoldre el drama migratori no és una tasca senzilla, però segur que tancar els ulls i deixar morir la gent al mar no és la solució. Diria, més aviat, que denegar l’auxili és un crim.