Seguretat ciutadana

Un dels eixos més impor­tants per a la con­vivència i la qua­li­tat de vida dels ciu­ta­dans és la sen­sació, també real, de segu­re­tat. La Segu­re­tat, amb majúscu­les, és un signe de salut política i democràtica, ja que sense ella, la segu­re­tat, es per­den part dels valors implícits en una soci­e­tat con­tem­porània. El con­trari de la segu­re­tat és la inse­gu­re­tat. Tots hem per­ce­but moments d’inse­gu­re­tat perquè vivim o pas­sem per zones inse­gu­res, ens sen­tim amenaçats i volem que els nos­tres gover­nants pri­o­rit­zin la pro­tecció dels drets de les per­so­nes i els seus béns. I aquesta és la funció de la poli­cia i dels sis­te­mes de con­trol. Dar­re­ra­ment han pro­li­fe­rat moltíssim els sis­te­mes de pro­tecció pri­vats que suplei­xen la reducció numèrica dels cos­sos de segu­re­tat. Dit això, la inse­gu­re­tat és l’expressió d’un sen­ti­ment fruit d’una emoció humana, per la per­cepció, a vega­des sub­jec­tiva, de patir per la pròpia inte­gri­tat física. És una emoció des­a­gra­da­ble que s’enco­mana fàcil­ment. Tots hem vist epi­so­dis des­a­gra­da­bles que, per obser­vació, aca­ben fent-nos sen­tir i patir efec­tes simi­lars. Sen­tim por i res­po­nem de manera con­di­ci­o­nada evi­tant allò que ens fa creure que ens amenaça. El cer­vell ens alerta, res­pon emo­ci­o­nal­ment i troba solu­ci­ons sovint gens raci­o­nals. És per això que una de les pre­o­cu­pa­ci­ons més impor­tants que tenen els ciu­ta­dans, i a la qual s’ha de donar res­posta inequívoca i amb acci­ons visi­bles, és la segu­re­tat ciu­ta­dana, una de les grans deman­des soci­als.

La poli­cia muni­ci­pal de Girona té una plan­ti­lla molt infe­rior a la que hau­ria de tenir. Man­quen, pel cap baix, cin­quanta o més poli­cies. Si pre­gun­teu als comer­ci­ants o a la gent del car­rer sobre segu­re­tat, us con­tes­ta­ran que no se sen­ten gaire segurs. Aques­tes res­pos­tes que sem­bla­rien una falsa per­cepció es con­fir­men quan cons­ta­tem una clara reducció del nom­bre d’efec­tius, la nul·la presència del poli­cia de barri i de patru­lles en zones de més con­cen­tració humana. Des de quan no heu salu­dat el vos­tre poli­cia de barri? Què se n’ha fet de l’escola de la poli­cia muni­ci­pal, aque­lla que va crear amb tant d’encert el malau­rat i enyo­rat Jaume Cur­bet? El 1979, Jaume Cur­bet, ales­ho­res pri­mer tinent d’alcalde amb Joa­quim Nadal, va ser el pio­ner de la poli­cia local moderna, la dels Mos­sos d’Esqua­dra, seguint el model de la poli­cia del Que­bec. Doncs bé, cal recu­pe­rar l’espe­rit Cur­bet i el model que va ser repli­cat en mol­tes altres ciu­tats d’Espa­nya. La poli­cia era un sis­tema d’inter­venció inte­gral, que dis­po­sava d’ambulància, que s’obrí a les dones i a l’ètica pro­fes­si­o­nal. Va ser un model de referència indis­cu­ti­ble que s’ha de recu­pe­rar, posant-la al dia amb les prin­ci­pals eines de comu­ni­cació i de con­trol tec­nològics. La plan­ti­lla actual de la poli­cia local, per bai­xes i jubi­la­ci­ons, no ha seguit el crei­xe­ment equi­pa­ra­ble al de la ciu­tat. Les con­seqüències són més que evi­dents: absència de la poli­cia als bar­ris, sen­sació d’inse­gu­re­tat, poc o gens con­trol en els usos dels espais públics i len­ti­tud de res­posta als reque­ri­ments del ciu­tadà. El nou model que aquests dies pre­co­nitza l’alcal­dia, arran de les quei­xes per la pèrdua d’efec­tius, és una entelèquia. Redis­tri­buir i tenir la patru­lla canina no pot ser ni serà el nou model poli­cial a la ciu­tat.

En el pro­per man­dat cal apos­tar per: 1) recu­pe­rar els 180 poli­cies locals que són els que per­to­quen per a una ciu­tat com Girona; 2) garan­tir la presència de la poli­cia de barri i la patru­lla en els llocs amb més con­cen­tració de per­so­nes; 3) incre­men­tar el nom­bre d’agents cívics com a per­so­nal de suport i ajuda al ciu­tadà; 4) intro­duir la intel·ligència arti­fi­cial en el con­trol i segui­ment dels actes i esde­ve­ni­ments impor­tants; 5) incor­po­rar càmeres de vigilància en espais públics d’espe­cial interès (zones comer­ci­als, parcs i àrees d’interès turístic i cul­tu­ral); 6) incre­men­tar els vehi­cles elèctrics de la poli­cia; 7) igua­lar el nom­bre de dones poli­cia; 8) pre­veure la robo­tit­zació de deter­mi­na­des actu­a­ci­ons poli­ci­als; 9) agi­lit­zar la comu­ni­cació poli­cia-ciu­tadà en els reque­ri­ments efec­tu­ats per la ciu­ta­da­nia; 10) actu­a­lit­zar la regla­men­tació i orde­nan­ces sobre el trànsit i l’ús dels mit­jans de des­plaçament en els espais públics així com el seu com­pli­ment. Que­den dits i argu­men­tats per al futur govern muni­ci­pal.