Opinió

LA GALERIA

Viacrucis per la Grossa

Gestors de la Loteria de Catalunya, la primera regla del joc és que els deutes es paguen, sense discussió ni dilació

Mai he estat aficionat a jugar a la loteria, ni he fet travessa col·lectiva, ni he pensat que la Primitiva resoldria la meva economia. Soc descregut de mena, tant en assumptes de l’esperit com materials. Un dels valors que em van inculcar a casa és que els pobres els diners només els podem fer treballant. Però com tota regla, tenia una excepció: amb la Loteria de Nadal estripava la butxaca, i jugava amb la inútil esperança que un dia em compensaria. Tot va canviar el nefast octubre del 2017. Vaig decidir fer un petit acte de dignitat deixant de comprar Loteria de Nadal, una tradició que es remuntava a 1970, quan vaig cobrar el meu primer sou! El 2018 també me n’he abstingut. Vaig comprar una participació de la Grossa en un supermercat i una col·laboració amb la Nit de Poetes de Girona. En total, quinze euros, però amb els reintegraments en podria recuperar tretze. Al súper em diuen que no ho paguen, que vagi a La Caixa. Entro a la seu on tenim compte, però ara és una Oficina Store i només paguen si el premi és de 50 euros o més. M’encaminen al quiosc de la plaça Independència. La noia que m’atén em diu que no i em torna a dirigir a La Caixa, que alhora m’havien orientat cap a la seu de la plaça Poeta Marquina, de les poques que manté l’oficina tradicional. Em van atendre cordialment, però tampoc paguen els premis de menys de 50 euros! Carai amb la punyetera Grossa. De les engrunes ningú se’n vol fer càrrec. Entro en una administració tradicional de Loteria i penso que ho deuen pagar... Si veiessin la cara de condescendència que m’hi van posar! Busco a internet possibles llocs on fer efectiu el pagament, i hi surt el supermercat Spar de la ronda Ferran Puig. La noia de la caixa, molt amable, em diu que no tenen terminal i que potser en un estanc. Envio un correu a l’Entitat Autònoma de Jocs i Apostes i al cap de cinc minuts em truca una dona que m’explica que el bitllet premiat de Nit de Poetes s’ha de cobrar a l’entitat (hi renuncio, tot sigui per la poesia!) i que pels deu euros he d’anar a un establiment associat, però quan li pregunto a on, li costa trobar-ne un del meu radi. Opto per la llibreria Mary, del carrer de la Barca, i me’l paguen sense problemes. Gestors de la Loteria de Catalunya, s’ho facin mirar, perquè la primera regla del joc és que els deutes es paguen, sense discussió ni dilació, i en el bitllet hi ha de figurar com s’ha de poder cobrar.

Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.