Llum i ombres

Són com­pren­si­bles les ganes que han mani­fes­tat els pre­sos polítics que comenci d’una vegada el judici per poder-se expli­car. De poder tren­car el silenci impo­sat de la presó i tenir, per fi, l’opor­tu­ni­tat de defen­sar-se i de des­mun­tar fal­se­dats. “El judici serà fàcil, perquè diré la veri­tat”, ha expli­cat Dolors Bassa, en una frase llu­mi­nosa que resu­meix tota la com­ple­xi­tat del cas. L’espe­rança no s’ha de per­dre mai, és clar que no, ni la deter­mi­nació a llui­tar davant del tri­bu­nal, encara que hi hagi recels més que fona­men­tats sobre com es desen­vo­lu­parà el judici, i les sos­pi­tes que la sentència ja ha estat redac­tada per enda­vant. D’ele­ments per a la des­con­fiança no en fal­ten, des de la cons­trucció del relat dels fets que vam veure durant la fase d’ins­trucció fins al vet a la presència d’obser­va­dors inter­na­ci­o­nals, pas­sant per les con­di­ci­ons peni­tenciàries que hem anat conei­xent els dar­rers dies o el pro­ta­go­nisme que tindrà Vox a la sala, asse­gut al cos­tat dels fis­cals.

Em sem­bla que aquest escep­ti­cisme tras­passa fron­te­res. Quin sen­tit té, si no, l’estrambòtica cam­pa­nya d’aquesta enti­tat ano­me­nada España Glo­bal, finançada amb diners públics, inten­tant homo­lo­gar el judici i legi­ti­mar, a ulls inter­na­ci­o­nals, les pre­vi­si­bles sentències con­dem­natòries? Per què retre­uen la des­con­fiança si és el mateix estat acu­sa­dor el que la mani­festa envers els jut­ges que exer­cei­xen a Cata­lu­nya? Sí, tenim molts dub­tes sobre el judici. O és que això també és un delicte?