A la tres
Ni entrepà ni democràcia
“Les àrees de servei cap a Madrid ignoraven la manifestació, símptoma del desconeixement del nostre problema... del seu com a Estat
En el trajecte per carretera des de Catalunya fins a Madrid del cap de setmana hi havia un enorme dèficit d’entrepans. Les àrees de servei i els seus treballadors ignoraven que hi havia una manifestació pel dret a l’autodeterminació i la democràcia, ni a l’enorme d’Alfajarín, a mig camí des de Barcelona. Un símptoma del desconeixement dels ciutadans de l’Estat sobre el que succeeix a Catalunya, i les conseqüències que implica per a ells mateixos la pèrdua de drets democràtics fonamentals i de llibertats, que ja pateixen sense adonar-se’n. D’entrada, el dret a la informació, cada cop més segrestada en mans dels mitjans públics o privats estatals que minimitzaven o tergiversaven la manifestació.
La majoria d’espanyols desconeixien la convocatòria i els motius. Els madrilenys se sorprenien del color groc i, ja no diguem, de la conya del Fairy. Quedaven parats del pacifisme dels manifestants i, encara més, del servei d’ordre propi per evitar incidents. I més preguntes, que es feien els curiosos i els qui qüestionen el discurs oficial.
Ignorar el problema català és el primer error per no resoldre’l. Instal·lar-se en la mentida per empresonar els líders del procés com està fent el sistema judicial tampoc resoldrà la demanda ciutadana. El nostre procés, el nostre problema, és cada cop més seu, i no s’adonen que és una qüestió de drets. Quina inconsciència, seguir afrontant el cas català des del vessant judicial en lloc de dur-lo a la mesa política. Al tripartit de dretes ja li va bé que se circumscrigui a aquest camp de joc: Ciutadans fitxa el fiscal de l’Estat que avalava la sedició, el PP segueix amb propostes repressives... i Sánchez no mourà fitxa –si és que ho fa– fins després de les municipals.
Però el bloqueig no ens ha de fer perdre autocrítica. Malgrat que una part de les raons de la desconnexió és la incomprensió estatal, ens cal explicar-nos més i contrarestar la mentida, encara que sigui amb imaginació, com els adhesius amb codis QR des d’on veure les imatges de policies pegant l’1-O que es distribuïen per Madrid.
