Opinió

Full de ruta

L’home amb barret i cigarret

Hereu dels grans articulistes, en Manuel Cuyàs ens explica el dia a dia d’aquest nostre país amb la seva mirada encuriosida, xafardera a voltes, culta sempre

Escriu en Xavier Gra­set: “Manuel Cuyàs és pura vida. Ell mateix és una crònica viva.” Són les dues pri­me­res fra­ses d’un pròleg elogiós de Sota el bar­ret, el recull d’arti­cles d’en Cuyàs que Pòrtic ha edi­tat amb 101 colum­nes publi­ca­des a El Punt Avui. Dit això que escriu tan bé en Gra­set, gai­rebé podríem aca­bar la columna, perquè poc s’hi pot afe­gir. Però vull fer-ho, perquè aquesta reco­ma­nació que els faig, que com­prin el lli­bre i, sobre­tot, el lle­gei­xin, no és només per amis­tat amb l’autor, que també, sinó perquè és una petita joia que els incon­di­ci­o­nals d’en Cuyàs, aquells que no se’l per­den al diari, agrai­ran i que, als que no ho són tant, d’incon­di­ci­o­nals, els per­metrà des­co­brir un arti­cu­lista de pri­mera, un home que parla de dimarts a diu­menge del que li passa, que és el que ens passa a tots. Hereu dels gran arti­cu­lis­tes, en Cuyàs, amb bar­ret, cigar­ret i mirada sor­ne­guera a la por­tada del lli­bre, ens explica el país amb la seva mirada encu­ri­o­sida, xafar­dera a vol­tes, culta sem­pre, fent veure que parla de qua­tre collo­na­des, que diria l’escrip­tor de Pala­fru­gell. Però no és així, en Cuyàs parla de coses molt seri­o­ses encara que sem­pre ens ho dis­fressa d’alguna tro­ba­lla cos­tu­mista, d’algun epi­sodi vis­cut, d’alguna ocurrència que ha sen­tit. En Cuyàs fa peri­o­disme i fent peri­o­disme fa lite­ra­tura. Suposo que ron­di­narà una mica lle­gint això, perquè és una mica ron­di­naire i per això és tan bon ter­tulià, perquè sem­pre sap tro­bar allò dife­rent per fer-se escol­tar. Quan escriu, també. El vaig des­co­brir quan sig­nava Emma­nuel, però vaig tri­gar uns anys a fer-hi amis­tat. Podem estar tres mesos sense veure’ns però la con­versa flu­eix imme­di­a­ta­ment, com si no hagués pas­sat ni un dia. Afor­tu­na­da­ment no sem­pre estem d’acord, però sem­pre m’interessa el que escriu i diu. I per això aquesta reco­pi­lació encer­tadíssima d’en Pere Guixà és una joia. Aquests vuit anys de columna diària d’en Cuyàs són de les millors coses que li han pas­sat al meu diari. Per molts anys, Cuyàs!



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.