Opinió

LA GALERIA

Caldes de Malavella insòlita

Els italians en van viure mil i una de fredes i de calentes, a Caldes

Quan els de la sei­xan­tena érem cri­a­tu­res, els dibui­xos de les eti­que­tes de les aigües de Vichy, Mala­ve­lla, Impe­rial o San Nar­ciso ens havien ofert una imatge de la vila que poc tenia a veure amb la foto de la novel·la de Rafel Nadal El fill de l’italià. Aquells dis­senys tan sim­ples que il·lus­tra­ven les mar­ques d’aigua evo­ca­ven un món de pla­sen­te­ries més o menys medi­ci­nals i de fes­tes ele­gants a l’estiu. Després, sal­tant per sobre dels anys del lli­bre, infor­ma­ci­ons més actu­als ens han permès d’arro­do­nir aquell paradís amb la mag­ni­ficència dels jar­dins, de les ins­tal·laci­ons ter­mals i de la còmoda dis­pesa per a una cli­en­tela que era (és?) eva­nes­cent. Nadal ens des­corre la cor­tina d’una Cal­des i d’uns bal­ne­a­ris que, per atzars de les guer­res d’aquí i mun­dial, van ser con­ver­tits en residència forçada per a un miler de sol­dats ita­li­ans nàufrags a les aigües de Sar­de­nya i aco­llits el 1944 pel règim. I aquests ita­li­ans no van pas ser els únics que van irrom­pre als bal­ne­a­ris sense haver-ho deci­dit ells; d’altres van ser-hi allot­jats mas­si­va­ment, no pas per pren­dre les aigües, ni rebre banys, ni per gua­nyar (avui per­dre?) pes al men­ja­dor. És molt des­co­ne­gut que aquest esce­nari va ser habi­tat a les aca­ba­lles de la Guerra Civil per un allau de cri­a­tu­res, mol­tes orfes de guerra, acom­pa­nya­des per mes­tres i res­pon­sa­bles que les aca­ba­rien con­duint cap a l’exili, avui en ter­res de França, i demà més lluny pot­ser. Després els bal­ne­a­ris van ser­vir d’hos­pi­tal d’urgència per aten­dre sobre­tot sol­dats ferits del front, i també va fer de caserna. Començada la II Guerra Mun­dial, van tra­ves­sar pre­ci­pi­ta­da­ment la fron­tera molts jueus que pre­te­nien sal­var la pell a Pales­tina o a Amèrica; alguns, sobre­tot dones i cri­a­tu­res també van ser allot­jats a Cal­des. Tot això abans que no arri­bes­sin els 1.000 ita­li­ans de la novel·la de Nadal, inter­nats a les ter­mes pel gene­ral Mos­cardó –el de l’alcàsser de Toledo–, de la capi­ta­nia de Bar­ce­lona, per ordre directa de Franco. Els ita­li­ans en van viure mil i una de fre­des i de calen­tes a Cal­des; una de les més curi­o­ses –i rela­ci­o­na­des amb els bal­ne­a­ris– és que acu­dien entu­si­as­mats als ser­veis d’un prostíbul que els res­pon­sa­bles del règim havien permès que s’ins­tal·lés a l’última planta d’una de les ter­mes; això sí: amb el com­promís que fos dis­cret i dis­si­mu­lat perquè el naci­o­nal­ca­to­li­cisme no s’inco­modés. Final­ment, quan els ita­li­ans van ser repa­tri­ats, van arri­bar, ben aco­llits pel règim, nazis que esca­pa­ven dels ali­ats. Déu n’hi do, quin tragí, a Cal­des de Mala­ve­lla!



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)

Compra un passi per només 1€ al dia