Opinió

Keep calm

Trampes al solitari

Per molta por que al principi pugui fer una idea de canvi, els anys passen per demostrar-nos que si vivim és perquè canviem

El soci­a­lisme, tal com s’entén ara, no fa por. Però, ara fa 130 anys, sí que en feia. M’explico. Fa 130 anys, el 1889, es va deci­dir decla­rar l’1 de Maig, el Dia del Tre­ba­lla­dor. Els orígens d’aquesta diada rei­vin­di­ca­tiva, però, són tres anys abans, el 1886, a Chi­cago, als Estats Units. El que pot­ser no saben és que, al país on es va ori­gi­nar aquesta com­me­mo­ració, el Dia del Tre­ball se cele­bra el pri­mer dilluns de setem­bre. Resulta que es va deci­dir des­vin­cu­lar aquesta data del movi­ment obrer per por que el soci­a­lisme arrelés als Estats Units. Una ide­o­lo­gia que calava entre els tre­ba­lla­dors que llui­ta­ven per acon­se­guir una jor­nada labo­ral de vuit hores. Fins lla­vors, l’única limi­tació que hi havia en alguns estats era la pro­hi­bició de fer tre­ba­llar una per­sona més de divuit hores segui­des sense causa jus­ti­fi­cada. En aquest con­text, el sin­di­cat amb més força d’aquell moment va deci­dir que a par­tir de l’1 de maig de 1886 la jor­nada labo­ral màxima seria de  vuit hores i va amenaçar la patro­nal amb una gran vaga si no acce­dien a la seva petició. Molts tre­ba­lla­dors ho van acon­se­guir. Els que no, van secun­dar la vaga. Després de tres dies d’atu­rada, el 4 de maig es va con­vo­car una con­cen­tració a la plaça Hay­market. La tensió entre poli­cia i tre­ba­lla­dors va créixer fins arri­bar a un punt de no retorn. Un arte­facte explo­siu va escla­tar a la plaça i va matar un poli­cia. Les auto­ri­tats van res­pon­sa­bi­lit­zar del crim els tre­ba­lla­dors i es van dete­nir més de trenta per­so­nes. D’aques­tes, tres van ser con­dem­na­des a presó i cinc, a la forca. En honor a la lluita per la jor­nada de vuit hores i en record dels màrtirs de Chi­cago, el 1889 el Congrés Obrer Soci­a­lista de la Segona Inter­na­ci­o­nal va decla­rar l’1 de maig el Dia del Tre­ba­lla­dor. Això ser­veix per recor­dar que en qual­se­vol lluita per acon­se­guir un objec­tiu hi ha vícti­mes. Però, per molta por que al prin­cipi pugui fer una idea de canvi, els anys pas­sen per demos­trar-nos que si vivim és perquè can­viem. No veure-ho és fer-se tram­pes al soli­tari.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.