Opinió

A la tres

L’abans i el després

“L’anunci d’ahir de Puigdemont és una metàfora de la nova fase en què la política entrarà un cop acabat aquest cicle electoral

El president Carles Puigdemont va oferir ahir la primera roda de premsa llarga i pràcticament només en clau catalana des del 21-D. Com si ho digués de passada, i amb tota la naturalitat del món, va fer una afirmació que a mi em va semblar molt rellevant: si surt escollit eurodiputat a les properes eleccions, deixarà l’acta de diputat al Parlament. Sense dir-ho, va deixar clar que abandona cap esperança de ser restituït com a president de la Generalitat. “Tots sabeu que ho van impedir i que ho continuen impedint; ho hem intentat del dret i del revés, però l’Estat ens ha col·locat una muralla d’enginyeria legal”, va concloure. Què farà, doncs, Puigdemont si surt escollit eurodiputat? “No quedar-me quiet, moure’m, viatjar, reunir-me amb líders polítics i amb mitjans de comunicació; continuar fent el que he fet”, va resumir ell mateix. Fa un no surrender per dedicar-se en cos i ànima a dur el cas català al cor d’Europa. No és, però, un anunci menor. I a mi em sembla que és el preludi de la nova fase en què la política en general, i l’independentisme en particular, entrarà un cop acabat aquest cicle electoral. Perquè ara, amb el soroll de la/es campanya/es tot és molt complicat. Però és evident que entrem en una fase amb moltes incògnites. No sabem què farà Pedro Sánchez (ens entretenim en detalls com el d’Iceta i el Senat quan en realitat el que ens hauria de preocupar és la major); no sabem quina sentència hi haurà del judici de l’1-O ni quines conseqüències comportarà i no sabem, cosa encara més rellevant, quines són de veritat, de veritat de veritat, les diferències estratègiques entre les diferents formacions independentistes. Tinc la sensació, gairebé m’atreviria a dir que la certesa, que som una nova fase. Que no sabrem del cert què pensa Sánchez fins d’aquí a un temps, que cal tal temps per saber les conseqüències (si les té) de la nova correlació de forces en el món independentista, i que ens cal temps, és clar, per saber què passa amb presos i exiliats. Venen nous temps, una nova etapa. Però ens cal temps per saber com serà. Paciència.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)

Compra un passi per només 1€ al dia