Full de ruta
Una pistola al Congrés
El primer dia se salda amb un joc d’equívocs: cap policia no va preguntar a Abascal si portava la pistola Smith & Wesson i ell va evitar l’arc de seguretat perquè és diputat
Si a Washington el Museu de l’Espionatge exhibirà el piolet amb què Ramon Mercader va matar Trotski el 1940 a Mèxic, a Madrid el Congrés dels Diputats es prepara per si ha de vigilar una pistola cèlebre. El títol de l’article es presta a confusió, perquè al Congrés no només hi ha pistoles a l’interior, sinó també armes llargues a l’exterior. La novetat és que fins ara, les armes, les portaven els agents del Cuerpo Nacional de Policía i prou, i ara qui pot intentar entrar al Congrés amb la seva pistola Smith & Wesson penjada al cinturó és un diputat que seurà a l’escó tres dies a la setmana durant els pròxims quatre anys: Santiago Abascal. Entre el 1979 i el 1982, l’edifici de la Carrera de San Jerónimo va acollir Blas Piñar. Però fins i tot un nostàlgic del franquisme que el va viure in situ com Blas Piñar es va sentir sempre protegit per les forces de seguretat tant als carrers de Madrid com a l’interior del Congrés. I aquest no és el cas de Santiago Abascal, que no desafia Manuela Carmena entrant a Madrid Central amb el seu cavall però que obliga el cos policial que vetlla per la seguretat de la cambra a idear un protocol inèdit per si se li ha de requisar l’arma i custodiar-la a l’armeria del soterrani si el líder de Vox arriba armat a la porta dels lleons. Els forats de bala visibles al sostre del Congrés recorden l’arribada de l’últim home armat que va irrompre per lliure a l’hemicicle un 23 de febrer de 1981, així que les suspicàcies estan a flor de pell amb la pistola d’Abascal. El primer dia va ser dimarts i es va saldar amb un joc d’equívocs: cap policia no li va preguntar si anava armat i ell va evitar els arcs de seguretat perquè és diputat. Si l’esgarrifa com a contribuent pagar amb els seus impostos el sou d’un diputat que va per Espanya armat amb una Smith & Wesson com si fos Clint Eastwood a Harry el Brut, sempre li queda el consol narcòtic d’aferrar-se a les tranquil·litzadores paraules dites en campanya per Albert Rivera i Inés Arrimadas: “A Espanya hi ha un perill públic, i és Pedro Sánchez.”
