Opinió

opinió

Exposició de flors a Girona

El 1976, David Marca i Josep Tarrés van iniciar una crida pro exposició de flors
L’exposició ha anat creixent i no hi ha res a dir. La gestió i la realització estan molt ben fetes

Avui es clau­sura a Girona la 64a Expo­sició de Flors, patro­ci­nada per l’Ajun­ta­ment i diri­gida per l’asso­ci­ació Amics de les Flors. L’any 1975, la mort del Cau­di­llo va donar lloc a noves mani­fes­ta­ci­ons públi­ques i artísti­ques com l’expo­sició de flors, que fins lla­vors havien estat clas­sis­tes. La nova versió popu­lar troba forat i camí –no pas fàcil– i arriba a ser actu­al­ment la millor expo­sició flo­ral no comer­cial de l’Europa occi­den­tal. En el trans­curs del 1976, David Marca i Josep Tarrés ini­ci­a­ren una crida pro expo­sició de flors, que no va ser ben vista per tot­hom pel fet que alguns giro­nins encara ho asso­ci­a­ven a la Sección Feme­nina o a las JONS. Ben lluny del pen­sa­ment que els ani­mava a fer aquesta tasca. Tarrés es dedicà a bus­car par­ti­ci­pants, senyo­res amb ganes de fer la feina, i Marca recor­regué els vivers de plan­tes per tot arreu, a banda i banda de la província.

La pri­mera crida a la Casa de la Cul­tura –s’ha de dir– no va ser reei­xida; s’ha de reconèixer que hi havia por. Tot i així, sense desa­ni­mar-se, varen seguir tre­ba­llant. A finals del 77, Marca fundà l’asso­ci­ació Amics de les Flors, i la registrà i lega­litzà amb una plu­ra­li­tat total que man­tingué l’entu­si­asme fins a veure el pres­su­post de la pro­pera expo­sició, la del 78. Hom cal­cula de 2,5 a 3 mili­ons de pes­se­tes per fer una entrada digna. En dema­nar volun­ta­ris per garan­tir el préstec, hi hagué una dava­llada d’entu­si­asme. Marca ràpida­ment se’n res­pon­sa­bi­litzà i, en par­lar-ne amb la seva empresa a Bar­ce­lona, l’auto­rit­za­ren. Enge­ga­ren la pri­mera expo­sició, un èxit!

Veient clar el futur, Marca va idear cobrar una petita entrada, i la pro­posta va ser una revo­lució. Ves per on, acabàvem de resol­dre per una vegada el finançament. El tras­llat a Sant Domènec, d’entrada, ens espantà. L’església, és un dir, era sem­blant a un cor­ral sinis­tre. El local, en mans de ningú des de la guerra de la Inde­pendència, va ser quar­ter d’un regi­ment de cava­lle­ria, ple de polls i puces. Els fines­trals no tenien cap vidre, plo­via per tot arreu i l’única porta que tan­cava era la del car­rer. Es van inver­tir mili­ons de pes­se­tes a con­di­ci­o­nar-lo, nete­jar-lo, i dotar-lo d’elec­tri­ci­tat, aigua i tota mena de recur­sos neces­sa­ris per dei­xar-lo en fun­ci­o­na­ment. Amb l’alçària i ampli­tud del recinte, es va poder fer un sor­ti­dor d’aigua dins la mateixa església, amb efec­tes de llum i rode­jat de flors.

En pas­sar l’expo­sició a Sant Domènec, tinguérem pro­ble­mes amb la mul­ti­tud d’expo­si­tors, de 200 a 250 senyo­res dis­cu­tint pel lloc, els metres, la llum, la gespa, etc. des­borda qual­se­vol, però no pas la Maria Cobarsí. Sense ver­go­nya de cap mena, vaig anar a cer­car-la per posar ordre als expo­si­tors els últims dies. Que­da­rem ella i jo que tor­na­ria a l’expo­sició no pas com a cap, sinó per posar ordre als expo­si­tors i res més. No va assis­tir als actes ofi­ci­als ni als mit­jans de difusió i no tinguérem mai el més mínim pro­blema. A fe que complí. He de dir que, sense arri­bar a tenir una amis­tat forta, ens res­pectàvem mútua­ment. Però he de fer referència a un fet que em sotraga for­ta­ment. Fa anys, l’Ajun­ta­ment, per una­ni­mi­tat, atorgà la dis­tinció Athe­nea Ins­ti­tu­ci­ons als Amics de les Flors. El dia de l’entrega, a la sala d’actes del con­sis­tori, el pre­sen­ta­dor, en lloc de par­lar dels Amics de les Flors, parlà de l’expo­sició que orga­nitzà, segons ell, la Maria, i en el moment d’entre­gar el premi, s’aixecà ella i el recollí, i a nosal­tres ningú no ens esmentà. Em va saber molt de greu.

Una altra vegada que també recordo amb pena va ser quan em van dir que havia de cedir Sant Domènec a la uni­ver­si­tat. En un prin­cipi, quan la Dipu­tació ens va pro­por­ci­o­nar aquest espai, no ens va par­lar mai que s’hagués de can­viar, per la qual cosa nosal­tres hi vàrem inver­tir una quan­ti­tat impor­tant de diners i temps. En flors, gastàrem 44 mili­ons de pes­se­tes; en l’edi­fici, 10; en elec­tri­ci­tat, 3; en enllu­me­nat, 5 i mig; en publi­ci­tat, 7, i en maquinària, 1,3. Tot ple­gat, més de 70 mili­ons de pes­se­tes. Pen­sant que, si no en pro­pi­e­tat, almenys sí amb dret de fer l’expo­sició tota la vida. En tor­nar l’església a la uni­ver­si­tat que­da­ren fotuts en com­pro­var que s’havien liqui­dat totes les des­pe­ses i saber que no devíem ni cinc cèntims. La uni­ver­si­tat hau­ria pogut tenir el detall, ja que s’hi havia inver­tit tant, de con­ce­dir alguna ajuda a l’expo­sició. No va ser així.

L’expo­sició ha anat crei­xent i no hi ha res a dir. La gestió i la rea­lit­zació estan molt ben fetes. N’acabo de veure 150 foto­gra­fies i són mera­ve­llo­ses; la quan­ti­tat de flors que hi ha aquest any... Com mai. Els espais, cada vegada més ben tro­bats i tre­ba­llats amb gust. En aquest moment, l’expo­sició està en el seu millor moment. Puc dir amb orgull que tots aquells esforços dels que la vàrem començar a tirar enda­vant han donat fruit i desitjo que con­tinuï així per molts anys més.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)

Compra un passi per només 1€ al dia