Ombres de Primavera
Després d’Auschwitz
“‘A Hidden Life’ reconstrueix el cas d’un pagès austríac que va pagar amb la vida la decisió de negar-se a combatre amb l’exèrcit nazi
Acabava l’Ombra d’ahir comentant que Charlotte Delbo, de la qual estic llegint La mesura dels dies, va dir que, a més dels poemes dels quals va fer memòria i dels seus records, la solidaritat entre les deportades va ajudar-la a sobreviure a Auschwitz i després a Ravensbrück. No només la solidaritat. En una entrevista radiofònica de l’any 1974, va declarar que, malgrat l’horror del camp de concentració, “del qual no hauria revingut cap animal”, considerava que hi va aprendre alguna cosa que no té preu (a més de la solidaritat, el coratge, la bondat i la generositat) que va procurar-li una gran confiança en els seus semblants, és a dir els humans, representats en el grup de presoneres polítiques franceses del qual, recollint-ne després el testimoni de les altres supervivents, formava part com a deportada.
No sé fins a quin punt el testimoni de Delbo contrasta amb el de Primo Levi a Si això és un home, llibre sobre la seva experiència a Auschwitz. Levi hi escriu que els deportats a l’infern del camp d’extermini van perdre la seva humanitat en ser condemnats al més extrem instint de supervivència. A Canes, vaig pensar en Levi en veure A Hidden Life, en què Terrence Malick reconstrueix el cas real de Franz Jäggerstätter, un pagès austríac que va pagar amb la vida la decisió de negar-se a combatre amb l’exercit nazi. En un moment del film, construït en bona part amb el testimoni de les cartes de Jäggerstätter a la seva esposa Fani, l’objector de consciència, empresonat a Berlín, afirma la llibertat que sent en decidir que la supervivència no ha de ser a qualsevol preu. Hi ha una diferència respecte dels deportats: Jäggerstätter va convertir-se en víctima en no voler formar part dels botxins nazis. Se li pot posar en qüestió, a Malick, que el presenti més com un sant catòlic (de fet, el 2007 va ser beatificat per Benet XVI) que com un home que, amb els possibles dubtes i febleses, adopta una decisió moral ferma. Però, en tot cas, Jäggerstätter contradiu els que, al·legant que van complir ordres, han volgut justificar els seus crims.
També he pensat a Canes en Primo Levi recordant que, l’any 1997, vaig veure-hi una mala adaptació, dirigida per Francesco Rossi, del seu llibre La treva, en què va explicar com va haver de vagar quasi dos anys per Europa abans de retornar a casa després d’Auschwitz. Hi he pensat en saber que, alliberades per la Creu Roja a Ravensbrück, Delbo i les seves companyes supervivents van tornar a França dos mesos més tard en avió des de Suècia. Els estranys periples després d’Auschwitz.