l'anàlisi

Pendents del tribunal

La política cata­lana con­ti­nua més pen­dent que mai dels movi­ments que pugui fer el Tri­bu­nal Cons­ti­tu­ci­o­nal sobre l'Esta­tut, i de les reper­cus­si­ons que pugui tenir la reso­lució d'aquesta set­mana del Par­la­ment de Cata­lu­nya per dema­nar la reno­vació dels mem­bres de l'alt tri­bu­nal. Això passa a Cata­lu­nya, men­tre que a Madrid cap d'aquests dos temes no figura com a des­ta­cat en les agen­des polítiques.

Des de Cata­lu­nya –amb més o menys força–, s'intenta convèncer el PSOE i el PP que cal des­en­ca­llar l'Esta­tut, i la con­testa és que no es veu com a pri­o­ri­tat, perquè l'Esta­tut, segons el PSOE, segueix el seu curs i s'està des­ple­gant. De fet, ni el PSOE ni el PP, ara per ara, no s'han vist amenaçats des de Cata­lu­nya. El PSOE creu que podrà fre­nar qual­se­vol intent «des­me­su­rat» dels soci­a­lis­tes cata­lans. Els dos par­tits majo­ri­ta­ris no veuen la neces­si­tat urgent d'haver de reno­var el Tri­bu­nal Cons­ti­tu­ci­o­nal. No escol­ten ni les pro­cla­mes dels cata­lans, ni les con­sul­tes del 25-A, ni que pugui haver-hi un avançament elec­to­ral a Cata­lu­nya, que sig­ni­fi­ca­ria que els par­tits espa­nyols hau­rien de fixar les seves posi­ci­ons en els actes elec­to­rals cata­lans.

En temes judi­ci­als, la política espa­nyola mira de lluny les reper­cus­si­ons de la política naci­o­na­lista o fins i tot auto­no­mista. Pas­sen de llarg i no escol­ten, perquè cre­uen que l'estat de les auto­no­mies està prou bé i no cal donar-hi tan­tes vol­tes. L'eix de la pica­ba­ra­lla de la política espa­nyola està cen­trada, ara per ara, en temes de cor­rupció. Un exem­ple és el fort impacte que té la renúncia de l'extre­so­rer del Par­tit Popu­lar Luis Bárce­nas al seu escó de sena­dor, i la també renúncia de Jesús Merino a l'acta de dipu­tat. La con­dició par­la­mentària havia con­ce­dit als dos impu­tats en la trama cor­rupta del cas Gürtel la pro­tecció de la política. Però ara han que­dat a les mans del Tri­bu­nal Supe­rior de Justícia de Madrid (TSJM), i un cop fora de la política cal supo­sar que vol­dran esquit­xar a tort i a dret tant com puguin, mal­grat que són molts els que pen­sen que tot ple­gat és una estratègia perquè el cas Gürtel quedi en res i vagi a parar en un cul-de-sac i passi el temps sense que se sàpiga què va pas­sar. Qui no vol­dria dei­xar esca­par res des de l'Audiència Naci­o­nal seria el jutge Bal­ta­sar Garzón. Però, és clar, tot dependrà de la prèvia sus­pensió sine die del magis­trat com a titu­lar del jut­jat d'ins­trucció número cinc de l'Audi­en­cia Naci­o­nal.

Bal­ta­sar Garzón escriu, en el pròleg del lli­bre Cas­ti­gar la cor­rupción, que la clau per inves­ti­gar els cor­rup­tes és «un poder judi­cial fort, inde­pen­dent i ina­mo­vi­ble»... Això és el que cal, fins i tot per resol­dre la situ­ació de l'Esta­tut.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.