Opinió

De reüll

Mar de plàstics

Barcelona és la segona zona mediterrània amb més plàstic al mar

A casa tenim una pape­rera petita al lavabo, una altra al des­patx des d’on tre­ba­llo i una ter­cera vora la tau­leta del men­ja­dor on els nens escri­uen, dibui­xen i fan manu­a­li­tats. La brossa la divi­dim segons si gene­rem dei­xa­lles de plàstic, paper o de rebuig i al poble tenim la sort de tro­bar una pape­rera a cada can­to­nada o a cada pocs metres. També fem ús de la dei­xa­lle­ria mòbil per a l’oli i els resi­dus espe­ci­als i la roba infan­til l’here­tem d’amics amb fills més grans i la fem cir­cu­lar amb d’altres si no l’han trin­xada. No som ni exem­plars ni una família modèlica. Tenim sen­tit comú i certa visió de com de negre pot esde­ve­nir el futur. Els draps bruts, diu la dita, es ren­ten a casa i el sen­tit lite­ral diu també que de la merda pròpia se n’ha de fer càrrec cadascú. Som cons­ci­ents que en gene­rem massa, de resi­dus, i el pre­sent ha de ser ara ja gene­rar-ne menys. Encara no anem amb la car­ma­nyola a les boti­gues però doneu-nos temps, que ho acon­se­gui­rem.

Un estudi de l’ONG Fons Mun­dial per a la Natura (WWF en la seva sigla en anglès: World Wild­life Foun­da­tion) asse­nyala Bar­ce­lona com la segona zona de la costa medi­terrània més con­ta­mi­nada per resi­dus de plàstic, amb 26,1 qui­los d’aquest pro­ducte petroquímic per quilòmetre de platja i a dar­rere de la regió turca de Cilícia (31,3 qui­los) i a davant de València (12,9 qui­los). Si això no ens fa can­viar d’hàbits amb petits ges­tos, ja em direu què ho farà.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)

Compra un passi per només 1€ al dia