Opinió

A la tres

Desafiaments

“En paral·lel al repte polític, n’hi ha d’altres: l’augment demogràfic, l’envelliment del país, els MENA...

Que lluny queda la Cata­lu­nya dels anys vui­tanta, el govern de Jordi Pujol o el lema per crear consciència de país de Som 6 mili­ons! Ja en som 7,5 i en una desena d’anys en serem 8, segons les pre­vi­si­ons. I no pre­ci­sa­ment per l’aug­ment de la taxa de nata­li­tat, una de les més bai­xes d’Europa des de fa dècades, sinó per l’arri­bada de gene­ra­ci­ons de ciu­ta­dans que bus­quen un lloc en la nos­tra soci­e­tat dinàmica. L’últim informe sobre l’eco­no­mia de la Cam­bra asse­gura que el lide­ratge econòmic s’aferma, de manera que, un cop asso­lits els 8 mili­ons, con­ti­nu­a­rem crei­xent. L’aug­ment demogràfic és un signe de vita­li­tat, però alhora un repte de gestió pública per als pròxims anys, més enllà de l’esde­ve­nir que impli­qui el procés polític sobi­ra­nista i la relació amb l’Estat.

L’aug­ment de la població i, sobre­tot, el seu enve­lli­ment, gene­rarà noves neces­si­tats soci­als i més dura­do­res en el temps, de manera que cal­dria bus­car noves mane­res de finançar-les, com ara taxes per a l’ús digi­tal, pagar ser­veis per quan et jubi­lis men­tre encara es cotitza, crèdits per a la ter­cera edat, impos­tos per als grans con­ta­mi­na­dors (plàstic, cre­uers...) lluita con­tra el frau, o con­tra les begu­des ensu­cra­des, sense anar més lluny. Són fórmu­les que impli­ca­ran can­vis legis­la­tius i que hau­rien d’apro­fi­tar-se per fer de Cata­lu­nya una soci­e­tat menys depen­dent de l’Estat i alhora més justa soci­al­ment. Dos eixos que no cal­dria per­dre de vista, tot i el recel esta­tal a les noves ini­ci­a­ti­ves de fis­ca­li­tat, com s’ha posat de mani­fest amb la renda mínima garan­tida, la llei de medi ambi­ent, la de pobresa energètica, comerç, gestió fores­tal... totes recor­re­gu­des en con­tra al Cons­ti­tu­ci­o­nal.

Saber apro­fi­tar els rep­tes i con­ver­tir-los en opor­tu­ni­tats engran­deix les soci­e­tats. Ens caldrà atre­vi­ment a l’hora d’afron­tar situ­a­ci­ons no pre­vis­tes, com ara l’arri­bada de menors estran­gers, que volen arre­lar a Cata­lu­nya perquè la veuen aco­lli­dora i dinàmica. No són un perill, sinó una opor­tu­ni­tat, també, per als autòctons, que cal­dria pre­ser­var del con­flicte polític de curta distància.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)

Compra un passi per només 1€ al dia