Opinió

Tribuna

L’horror i el pacte

La minisèrie Cher­nobyl, una copro­ducció d’HBO i Sky, recrea l’acci­dent a la cen­tral nuclear, fins a la farsa del judici con­tra els direc­tius de la ins­tal·lació. Cinc epi­so­dis que resul­ten un mal­son gràcies a una impe­ca­ble ambi­en­tació rea­lista i claus­trofòbica. És també un home­natge als “liqui­da­dors”: milers de sol­dats, bom­bers i miners mobi­lit­zats. El guio­nista Craig Mazin i el direc­tor Johan Renck han uti­lit­zat per impres­si­o­nar-nos les més efec­tis­tes tècni­ques del cinema dramàtic i de ter­ror. Ens aju­darà Cher­nobyl a crear consciència del risc nuclear o es tracta sim­ple­ment d’una crítica al KGB i als seus exe­cu­tors polítics del Comitè Cen­tral? És una denúncia a la segu­re­tat del pro­grama nuclear soviètic des d’una pla­ta­forma mediàtica nord-ame­ri­cana? Pro­ba­ble­ment la fina­li­tat és desa­cre­di­tar Rosa­tom, l’empresa pública del pre­si­dent Putin que està venent reac­tors per tot el pla­neta, espe­ci­al­ment a la Xina. El maig de 1988 vaig publi­car Chernóbil: el fin del mito nuclear (Anth­ro­pos). L’octu­bre de 1989 la nos­tra asso­ci­ació Una Sola Terra va con­vi­dar a Bar­ce­lona el biòleg i científic dis­si­dent Zho­res Med­ve­dev (Tbi­lissi, 1925-Lon­dres, 2018) per par­lar-nos de l’acci­dent de Kix­tim, esde­vin­gut en un cen­tre de trac­ta­ment de resi­dus ubi­cat als Urals, que va ser ocul­tat per ordre del pre­si­dent Nikita Khrus­xov, i per docu­men­tar-nos també sobre Txernòbil. Amb el bioquímic vam coin­ci­dir en algu­nes qüesti­ons que no s’esmen­ten en la sèrie. Per exem­ple: els reac­tors RBMK, que uti­lit­zen com a mode­ra­dor el gra­fit, són reac­tors dis­se­nyats per gene­rar plu­toni (com ho era el pro­to­tip francès de gra­fit-gas de Van­dellòs I). Les ope­ra­ci­ons d’aques­tes cen­trals no esta­ven sot­me­ses al con­trol de l’Agència Inter­na­ci­o­nal d’Ener­gia Atòmica (AIEA). El Krem­lin havia pre­vist pel 1987 noves explo­si­ons atòmiques sub­terrànies i recla­mava més estoc. Un fac­tor tec­nològic deci­siu per expli­car l’acci­dent va ser l’explosió d’hidro­gen pro­vo­cada per la reacció del zir­coni (un ali­atge metàl·lic que reco­breix les bai­nes que con­te­nen les pas­ti­lles d’urani) amb el vapor d’aigua. El zir­coni està asso­ciat a les explo­si­ons d’hidro­gen pro­vo­ca­des en ante­ri­ors acci­dents, entre ells el de la cen­tral de Three Mile Island (Har­ris­burg, USA) el 1979 (com ho vaig escriure a El acci­dente de Har­ris­burg y el riesgo nuclear en España i Fukus­hima, el declive nuclear). Aquest és el tendó d’Aquil·les dels reac­tors però el sec­tor elec­tro­nu­clear es nega a subs­ti­tuir el zir­coni per altres ele­ments com el tungstè. Les grans soci­e­tats nucle­ars rus­ses i nord-ame­ri­ca­nes hau­rien de can­viar el dis­seny tec­nològic de les seves fili­als. Un cost immens. Ho sap Eura­tom, l’anti­de­mocràtica agència euro­pea al ser­vei del lobby nuclear, que cap euro­di­pu­tat qüesti­ona. En l’assaig The legacy of Cher­nobyl el pro­fes­sor Med­ve­dev escriu refe­rint-se a les desin­for­ma­ci­ons que es van pro­duir després de l’acci­dent: “L’objec­tiu era sal­var la indústria elec­tro­nu­clear.” I això és el que també ha que­dat ben cus­to­diat en la sèrie Cher­nobyl. Gor­bat­xov i Rea­gan –KGB i CIA– van pac­tar pro­te­gir el sec­tor. La glas­nost (trans­parència infor­ma­tiva) va ser un engany con­sen­suat amb l’ene­mic i com­pe­ti­dor en l’esca­lada atòmica.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)

Compra un passi per només 1€ al dia