Opinió

Keep calm

La més gran pobresa

El polític Josep Puig Pujades, represaliat arran dels fets d’octubre, definia la pèrdua de llibertat com “la més gran pobresa que pugui patir-se”

Edi­ci­ons Cal·lígraf, una petita edi­to­rial de Figue­res, ha tin­gut l’encert de ree­di­tar el lli­bre Ell, a la presó, una crònica en la qual el polític Josep Puig Puja­des narra la seva experiència a la presó arran dels fets d’octu­bre de 1934. Es tracta d’una autèntica joia, que va aparèixer el 1938 (a les aca­ba­lles de la guerra civil) i que, fins avui, només podia tro­bar-se a les bibli­o­te­ques o a les lli­bre­ries de vell. En el lli­bre, el polític figue­renc, que ocu­pava el càrrec de comis­sari dele­gat de la Gene­ra­li­tat en el moment en què es va pro­duir la revolta, refle­xi­ona sobre tots aquells aspec­tes asso­ci­ats a la reclusió, des dels més apa­rent­ment tri­vi­als (que, en la mono­to­nia de la presó, adqui­rei­xen una altra dimensió) fins als més trans­cen­dents; tot ple­gat, amb una redacció acu­rada, a vol­tes poètica i sem­pre inti­mista. La crònica està escrita en ter­cera per­sona i, més enllà dels aspec­tes per­so­nals (que no obvia), el lli­bre té la vocació de con­ver­tir-se en una reflexió sobre la pèrdua de lli­ber­tat, “la més gran pobresa que pugui patir-se”, tal com la defi­neix el mateix Puig Puja­des.

El 20 de febrer de 1936, pocs dies després de la victòria del Front Popu­lar, el polític figue­renc va acon­se­guir, final­ment, la lli­ber­tat. L’endemà, va ser rebut de forma mul­ti­tu­dinària a Figue­res. Des del balcó de la seu de la Fede­ració Repu­bli­cana Soci­a­lista de l’Empordà, Puig Puja­des va tor­nar a refe­rir-se a aquesta “gran pobresa”: “Sols els que hem por­tat els gri­llons, sols els que hem sen­tit tan­car al dar­rere nos­tre les por­tes de la presó, podem com­pren­dre el valor veri­ta­ble de la paraula lli­ber­tat.” I, cer­ta­ment, es fa molt difícil enten­dre tot allò que repre­senta la pèrdua de lli­ber­tat sense sen­tir com es tan­quen els bar­rots dar­rere teu. Però ara, quan el nos­tre país torna a tenir pre­sos polítics i quan ens hau­rem d’exi­gir una reacció con­tun­dent a una més que pre­vi­si­ble sentència, es fa impres­cin­di­ble inten­tar empa­tit­zar per tal de posar fi a la pobresa dels nos­tres diri­gents, que és també la nos­tra pobresa col·lec­tiva.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)

Compra un passi per només 1€ al dia