Opinió

opinió

Cal un sistema permanent

Amb la decisió d’un jutge de tom­bar el decret del minis­tre de l’Inte­rior i vice­pre­si­dent Mat­teo Sal­vini, que pro­hi­bia als vai­xells d’ONG entrar en aigües ita­li­a­nes, i el reco­nei­xe­ment per part de la Comissió Euro­pea i dels governs d’Espa­nya i Ale­ma­nya que hi ha un acord entre sis estats per repar­tir-se i aco­llir els 147 immi­grants de l’Open Arms, s’encar­rila aquesta crisi huma­nitària que va començar fa més de dues set­ma­nes. I tot fa pen­sar que se solu­ci­o­narà de la mateixa manera el destí dels immi­grants de l’Ocean Viking, de Met­ges Sense Fron­te­res i SOS Méditer­ranée.

Afor­tu­na­da­ment s’ha impo­sat la Con­venció Inter­na­ci­o­nal de Dret del Mar, que està per sobre del decret de Sal­vini que pena­litza els res­cats i el desem­bar­ca­ment en ports ita­li­ans. Però el líder ultra­dretà ha acon­se­guit mar­car l’agenda política i mediàtica d’aquest agost en clau interna i externa.

En l’actual con­text pre­e­lec­to­ral i de rup­tura de la coa­lició de govern amb el Movi­ment 5 Estre­lles, es mos­tra davant de l’opinió pública ita­li­ana com el man­da­tari que, amb la seva nega­tiva a dei­xar entrar ara l’Open Arms i, a finals de juny, el Sea Watch-3, de Carola Rackete, forçant altres estats de la Unió a aco­llir-los, des­lliura Itàlia de l’obli­gació de fer-se càrrec d’aquests immi­grants, als quals des­hu­ma­nitza en con­si­de­rar-los part d’una supo­sada invasió i un perill per a la sobi­ra­nia, l’estat del benes­tar i la iden­ti­tat d’Itàlia.

El març pas­sat, Sal­vini va acon­se­guir que la Unió Euro­pea des­man­tellés l’ope­ració naval de sal­va­ment Sofia, en que­dar reduïda gai­rebé a un sis­tema de vigilància aèria amb l’única res­pon­sa­bi­li­tat d’adver­tir els guar­da­cos­tes libis de les bar­ques que sor­tien de les seves cos­tes per tal que fos­sin inter­cep­ta­des i retor­na­des a Líbia. I una de les coses en què coin­ci­dei­xen els immi­grants que han arri­bat a Europa des de Líbia és que, allà, patei­xen tota mena d’abu­sos, també sexu­als, no només de les màfies que tra­fi­quen amb per­so­nes, sinó també dels mem­bres de la poli­cia i de milícies d’aquest estat fallit. Pre­ten­dre ges­ti­o­nar la crisi migratòria i de petició d’asil que arriba des de Líbia com es va fer fa qua­tre anys amb els que venien per Tur­quia, no és pos­si­ble, donat que Líbia no és un estat, sinó un país fallit. I tam­poc es pot apli­car la política del pal i la pas­ta­naga amb què Rodríguez Zapa­tero va ges­ti­o­nar la crisi dels cayu­cos que arri­ba­ven a les Canàries l’any 2005, per la qual es van sig­nar acords amb el Sene­gal, Gàmbia o Mali, accep­tant aquests un nom­bre de depor­ta­ci­ons a canvi d’ajuda al desen­vo­lu­pa­ment i l’ober­tura d’una via legal de con­trac­ta­ci­ons en ori­gen.

Per això el que cal, més enllà d’acords de dis­tri­bució a la des­es­pe­rada per a l’Open Arms, és que la Unió Euro­pea adopti un meca­nisme per­ma­nent per a aques­tes arri­ba­des. Lamen­ta­ble­ment, amb el crei­xe­ment del popu­lisme en molts països, no sem­bla que això pugui ser accep­tat per tota la Unió.

No s’ha solu­ci­o­nat l’aco­llida dels milers de sol·lici­tants d’asil que estan retin­guts en con­di­ci­ons infra­hu­ma­nes a Grècia, perquè es con­si­dera vigent el sis­tema de Dublín, un meca­nisme que pre­veu que l’asil es tra­miti al pri­mer país que tre­pit­gen.

Con­fiem, però, que les nego­ci­a­ci­ons ini­ci­a­des entre França, Ale­ma­nya, Espa­nya i altres estats euro­peus per dis­tri­buir els immi­grants a bord de l’Open Arms hagin fixat algun sis­tema per­ma­nent de repar­ti­ment i s’eviti aquest pati­ment inne­ces­sari de per­so­nes en alta mar.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)

Compra un passi per només 1€ al dia