Opinió

A la tres

Bufar i fer ampolles

“Torra va poder comprovar que bufar i fer ampolles no és gens fàcil, de fet com el procés

Fa uns dies, el pre­si­dent de la Gene­ra­li­tat, Quim Torra, va visi­tar el meu poble, Vim­bodí i Poblet. Ho va fer apro­fi­tant l’estada al mones­tir per l’excep­ci­o­nal Fes­ti­val de Música Antiga que lidera el gran músic Jordi Savall. El pre­si­dent va ser con­vi­dat a visi­tar el Museu del Vidre i conèixer la tasca del veterà mes­tre vidrier Paco Ramos. I com s’acos­tuma a fer amb les per­so­na­li­tats que visi­ten el nos­tre lle­gat, se li va ofe­rir pro­var de bufar pel llarg tub de vidrier. Torra em va con­fes­sar en una dis­tesa con­versa esti­uenca –ens conei­xem d’abans de ser molt hono­ra­ble– que ara ente­nia en tota l’extensió la dita de “bufar i fer ampo­lles” i que la feina de fer vidre no li sem­blava que cor­res­pongués a una expressió de faci­li­tat com aquesta. I s’ho va fer venir bé per fer un encer­tat paral·lelisme amb el procés. Reco­nei­xent que en aquest àmbit la cosa no és de bufar i fer ampo­lles. La com­pa­ració és adi­ent i Torra va poder cop­sar les altíssi­mes tem­pe­ra­tu­res que calen per al forn vidrier, que en política equi­val­drien a les de la tar­dor del 2017. I també em va adme­tre que pen­sava que calia bufar amb força pel tub de tre­ball del vidre però que això va de bufera suau i sos­tin­guda perquè la cosa surti bé. Pot­ser també com el procés? En tot cas, de Vim­bodí i Poblet Torra va mar­xar amb alguna peça d’obse­qui. La que més m’agrada és “El matri­moni” –reco­mano la lle­genda amo­rosa que hi ha al dar­rere–. Un setrill únic que porta l’oli i el vina­gre junts però que mai es mes­clen. Una altra metàfora vidri­era res­pecte a com afron­tar la uni­tat que demana Torra. Men­tre en el seu espai polític s’opta, però, per insis­tir en l’olla bar­re­jada com a pressió cap a ERC, tot i els símpto­mes d’indi­gestió pròpia. De fet, els pròxims polítics que visi­ta­ran el nos­tre emblemàtic mones­tir, Poblet, s’ano­me­nen Pas­cal, Cam­pu­zano o Reco­der, entre altres. I pinta a escissió en el PDe­CAT. No sé si es pot defi­nir aquest espai polític post­con­ver­gent com de vidre esquer­dat. Però no sem­bla que la solució al con­flicte intern sigui bufar i fer ampo­lles. Ara, si en volen apren­dre com el pre­si­dent, a l’octu­bre tin­dran –i tots vostès– una magnífica opor­tu­ni­tat amb el Vitrum, la Fira del Vidre Artesà de Vim­bodí i Poblet. Hi que­den tots con­vi­dats!



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.