Opinió

A la tres

Intensitat racista

“No pot ser que una fastigosa mentida repetida mil vegades esdevingui una veritat acceptada

Els veïns espa­nyols han incor­po­rat al seu Congrés dels Dipu­tats la veu d’una part, afor­tu­na­da­ment mino­ritària, de la ciu­ta­da­nia con­vençuda que la immi­gració i la pobresa són la com­bi­nació letal cul­pa­ble de l’immi­nent esfon­dra­ment de la civi­lit­zació occi­den­tal. El por­ta­veu d’aquest sec­tor ja és ben cone­gut de tots, es diu San­ti­ago Abas­cal i lidera una for­mació tòxica bate­jada com a Vox. Però el seu no és un dis­curs ori­gi­nal, ni tan sols nou, ja l’hem sen­tit abans en diri­gents ultra­dre­tans euro­peus; es tracta de la mateixa estratègia esfereïdora covada pels asses­sors més dema­gogs de Donald Trump. El nucli d’aquesta ide­o­lo­gia reposa en la vella màxima que una fas­ti­gosa men­tida repe­tida mil vega­des esdevé una veri­tat accep­tada. La sort és que el punt dèbil dels pro­pa­ga­dors de l’odi del segle XXI és la velo­ci­tat amb què es pot des­mun­tar la fra­gi­li­tat de les seves afir­ma­ci­ons. El peri­o­disme –aquest con­tra­po­der ago­nit­zant que mal­grat tot es resis­teix a l’oxi­dació defi­ni­tiva– s’ha encar­re­gat de reba­tre imme­di­a­ta­ment les fal­se­dats abas­ca­les­ques. Per exem­ple, que la majo­ria dels ter­ro­ris­tes isla­mis­tes que atemp­ten a Europa pro­ve­nen de la immi­gració. En aquest cas no cal inves­ti­gar gaire per a des­men­tir l’afir­mació: la cèl·lula de Ripoll estava for­mada per nois de la població i l’atemp­tat a la sala Bata­clan de París va ser pro­vo­cat per un esca­mot de nois fran­ce­sos. Per sort, a Cata­lu­nya els pro­pa­ga­dors de l’odi no han obtin­gut repre­sen­tació par­la­mentària i les seves aspi­ra­ci­ons muni­ci­pa­lis­tes cada vegada estan més esca­nya­des. Però no podem abai­xar la guàrdia en un tema que també ha de mar­car la diferència amb vista a la Cata­lu­nya del futur. Perquè hi ha dife­rents inten­si­tats en els pre­ju­di­cis racis­tes. Per exem­ple, la baixa inten­si­tat quo­ti­di­ana dels que, sense tenir consciència xenòfoba, con­tem­plen els immi­grants amb con­des­cendència, als quals només tole­ren com un col·lec­tiu a plànyer. D’acord amb aquest pre­ju­dici, l’immi­grant és admès sem­pre que no pros­peri més que nosal­tres i sobre­tot que no ens gua­nyi en auto­es­tima.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)

Compra un passi per només 1€ al dia