Opinió

De reüll

El segle en què vivim

Habitacions a 1,5 euros, jornades de més de 60 hores, dones sense drets...

A les kellys, acrònim de “las que limpian”, les veiem i es fan veure. Les veu –gaudeix dels seus serveis– la clientela dels hotels de cinc estrelles on la majoria d’elles fan de cambreres de pis, cobrant entre 1,5 i 2 euros per cada habitació que netegen. I es fan veure i donen a conèixer el seu testimoni (abusos, problemes de salut, indefensió laboral) i justes reivindicacions en la web www.laskellys.org, i en entrevistes als mitjans, si bé la por a les represàlies (a perdre el salari de misèria) no ajuda precisament a la convocatòria d’actes públics. Però com a mínim els posem rostre i sabem que l’explotació que s’està consentint afecta unes 300.000 dones, 100.000 d’elles a Catalunya. En canvi hi ha un altre col·lectiu instal·lat en un plus de vulnerabilitat extrema i sense pràcticament cap capacitat d’incidència malgrat l’enorme utilitat social de la funció que desenvolupa: el de les treballadores de la llar que s’ocupen també de les nostres persones grans. Un recent informe del centre de treballadors estrangers (CITE) de CCOO en traça el perfil a partir de les usuàries ateses arreu del país: dona immigrada i sense papers, doblement invisible i precaritzada: per la desregulació del sector i per la pròpia situació administrativa. Les conseqüències? Jornades laborals de més de 60 hores i restriccions considerables del seu període de descans. I tanmateix fan una feina que fa falta. Potser ens hauríem de preguntar en quin segle estem vivint.

Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.