Opinió

Full de ruta

La Diada de la sentència

La branca d’un procés polític frenat amb repressió continua impedint veure el bosc d’un procés històric en marxa

No caldria perdre gaire temps parlant de les xifres de la Diada per res més que per certificar la persistència del moviment popular sobiranista a pesar de l’Estat, de la seva repressió i del bloqueig dels polítics d’allà i d’aquí. No obstant això, l’obsessió per menysprear el procés des d’abans que comencés portava ahir a sentenciar l’independentisme (ara és tendència) basant-se en el fet que la Guàrdia Urbana va comptar 600.000 persones a la manifestació convocada per l’ANC. Es podria qüestionar la xifra per simple comparació amb altres mesuraments de la mateixa GUB, però no cal. Qui no té un amic, conegut o saludat que aquest any ha deixat d’anar a manifestacions per cansament, perquè està empipat amb els partits independentistes, per pragmatisme o perquè va ploure molt les hores prèvies, sense que això hagi canviat en res les seves conviccions, sentiments i intencions de vot en un referèndum legal, acordat i vinculant. N’hi hauria prou de preguntar als obsessionats quin altre moviment a Europa ha mobilitzat centenars de milers de ciutadans repetidament i durant tota una dècada, per certificar la vitalitat del sobiranisme a Catalunya. Tot i això, continua imposant-se la intuïció que la branca d’un procés polític ara mateix frenat a còpia de repressió continuarà impedint-los veure el bosc d’un procés històric en marxa i sense volta enrere. És l’única explicació plausible a portades de diaris amb la plaça Espanya de Barcelona buida. Visca la llibertat d’autoenganyar-se! En qualsevol cas, qui vulgui tenir una impressió més realista serà millor que aparti la vista d’uns càlculs opacs i manipulables i clavi els ulls en els vots, en els resultats de les eleccions dels darrers anys perquè, a pesar del judici farsa del Suprem i del talibanisme constitucional, aquí ningú s’ha proposat arribar a la independència de Catalunya prenent la Bastilla, sinó amb pau i democràcia, és a dir votant. I el vot a favor de la independència (a través dels partits que la volen) pot oscil·lar com oscil·len tots els partits, però és rocós elecció rere elecció i el vot a favor d’exercir la sobirania en un referèndum d’autodeterminació és clarament majoritari.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)

Compra un passi per només 1€ al dia