Opinió

Keep calm

Herba tendra

Som herba tendra amb impertorbable desig de justícia

En la Set­mana del Lli­bre en Català d’aquest any em vaig enca­te­ri­nar, entre molts altres títols, de La vida i els fets d’en Justí Tant-se-val, de Josep Maria Folch i Tor­res, un títol que aplau­di­ria Josep Pedrals. És una novel·la de 1929 que ara ha revi­sat i ree­di­tat l’edi­to­rial Ade­si­ara. A la por­tada hi ha la mateixa il·lus­tració de Joan Jun­ceda que apa­reix a l’edició del 29. M’hi començo a endin­sar amb il·lusió i nostàlgia, tot­hora que em remet a les lec­tu­res d’infància amb aquells Per les ter­res roges i Les aven­tu­res d’en Pere Fi, que em van aju­dar a fer la volta al món. En Justí Tant-se-val, un mosso d’hotel ena­mo­rat de Lluïsa de Mari­val, amb el pare con­dem­nat a la gui­llo­tina, en l’època de Robes­pi­erre, que segons l’edi­tor ens fa caval­car cap al “desig imper­tor­ba­ble de justícia, cap a la capa­ci­tat de sacri­fici per asso­lir un ideal”. Té bona pinta. El cas és que aquesta set­mana una bona amiga m’ha rega­lat un exem­plar ori­gi­nal, el volum IX, de les Pàgines vis­cu­des, de Folch i Tor­res, amb il·lus­tra­ci­ons de Jun­ceda. Els pro­ta­go­nis­tes tenen noms que ja no sur­ten a les llis­tes dels que es posen avui dia: Mari­a­net, Niteta, Bal­diró, Tomasó, i Menció, que pro­ta­go­nitza el relat: Menció, curt de memòria. Aque­lla herba ten­dra del camp de 1917, una lite­ra­tura popu­lar que feia camí per esten­dre’s entre la massa de lec­tors. Folch i Tor­res ho acon­se­guia. Recordo la meva mare com me’n par­lava, d’aques­tes pàgines vis­cu­des. De la mateixa manera que la gent parla de les sèries a les pla­ta­for­mes de stre­a­ming. I penso que, amb això de la llen­gua, ara l’advo­ca­cia de l’Estat ordena que en les seves comu­ni­ca­ci­ons ofi­ci­als valen­ci­ans, mallor­quins i cata­lans facin ser­vir l’espa­nyol, menys­te­nint el sen­tit comú, i el cri­teri científic uni­ver­si­tari i filològic sobre la uni­tat de la llen­gua. De fet l’advo­ca­cia de l’Estat diu que aquesta uni­tat és un fet acadèmic que no té apli­cació a la llei, a l’Esta­tut. Cal­dria enviar-los un exem­plar de la Breu història de la llen­gua als Països cata­lans, de Ber­nat Joan i Espe­rança Marí, un eivis­senc i una for­men­te­renca, aca­bada d’aparèixer, però pot­ser tant se val. Som herba ten­dra amb imper­tor­ba­ble desig de justícia, i em sem­bla que això també és una pàgina vis­cuda man­tes vega­des.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)

Compra un passi per només 1€ al dia