Opinió

De reüll

O sostre o menjar

Prioritats i polítiques no es donen la mà mentre ens arruïnen la vida

Ara ja no té més remei que deixar de pagar factures per comprar menjar. Amb dos fills, a casa seva entren 1.100 euros, assumeix un lloguer de 600 en un barri no cèntric d’una ciutat perifèrica i aquest mes de novembre l’hi han apujat a 900 –en realitat a 875, després d’una àrdua negociació amb la immobiliària–. No és una anècdota aïllada fruit de la cobdícia capar- ruda d’un propietari, és una realitat estesa, un problema molt greu, el de la vulneració del dret a l’habitatge –a un habitatge digne– que ja afecta envers un 42% de les llars catalanes i que esdevé el signe més vistent de la pobresa que es va cronificant de manera sembla que imparable (les dades no difereixen a nivell d’Estat). Coneixem prou bé els ingredients del nefand còctel. Ocupacions precàries, de baixa qualitat i mal retribuïdes; increment al galop dels preus de les vivendes –no regulats i marcats per una especulació inclement– i per acabar-ho d’adobar una deficient inversió per part de les administracions. Com revertir la situació que es pot qualificar de veritable emergència? Europa ofereix una mitjana de 65 habitatges de lloguer social per cada 1.000 habitants; al conjunt del nostre país són vuit i a comarques gironines, de 2014 a 2018, tan sols el 0,6% dels 4.500 projectes visats tenen la qualificació d’habitatges de protecció oficial. Prenem nota. Perquè hi ha prioritats i polítiques que no es donen la mà mentre el capitalisme depredador ens arruïna la vida.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)

Compra un passi per només 1€ al dia