Opinió

LA GALERIA

Indignació i esperança

Per a aquest viatge, no calien tantes alforges. A Catalunya, som on érem, i a l’Estat espanyol, un xic pitjor

Diu­menge vaig tar­dar una bona estona a posar-me davant de TV3 per seguir l’evo­lució dels resul­tats elec­to­rals i només vaig aguan­tar a bat­ze­ga­des. I no pas pels seus pre­sen­ta­dors: Lídia Here­dia, Car­les Prats, Raquel Sans,... són bons pro­fes­si­o­nals, sinó perquè cada vegada més m’avor­reix aguan­tar les anàlisis i les valo­ra­ci­ons dels experts i encara més si defen­sen causa de par­tit. El resum del fracàs del 10-N és molt clar: per a aquest viatge, no calien tan­tes alfor­ges. A Cata­lu­nya, som on érem, i a l’Estat espa­nyol, un xic pit­jor. No soc ori­gi­nal, però m’indigna i em revolta pen­sar en la mili­o­nada que ha cos­tat con­vo­car unes noves elec­ci­ons per la supèrbia d’un polític curt de mires que s’ha equi­vo­cat molt i ha con­fir­mat que no hi ha sepa­ració de poders. Les con­dem­nes injus­ti­fi­ca­des als polítics cata­lans inclo­uen el supòsit de mal­ver­sació per haver con­vo­cat el referèndum, quan només amb el des­ple­ga­ment poli­cial per repri­mir l’1-O ja es van gas­tar dese­nes de mili­ons més. I com ens com­pen­sen als ciu­ta­dans tot el temps per­dut al Congrés i al Senat (aquí és endèmic) de l’abril ençà? I els diners que han cobrat dipu­tats i sena­dors per no fer res? Estic enut­jat i empre­nyat per la inca­pa­ci­tat de tro­bar una solució dia­lo­gada, ja no només al con­flicte català, sinó a la gover­na­bi­li­tat d’aquest Estat espa­nyol en cai­guda picada que ha con­ver­tit el tras­llat de les des­pu­lles de Franco en un xou naci­o­nal i mol­tes tele­vi­si­ons i mit­jans ho han apro­fi­tat per donar més pei­xet a Vox fins que ha esde­vin­gut la ter­cera força, tot i que a Cata­lu­nya només han acon­se­guit dos dipu­tats i cap ni al País Basc ni a Galícia. De fet, par­lem del mateix vot que evo­lu­ci­ona del PP a Cs i d’aquests a l’extrema dreta. Val més així, sense care­tes. Tot fa supo­sar que el par­tit que es va fun­dar fa tretze anys arran del mani­fest sig­nat per Azúa, Boa­de­lla, Espada i altres males com­pa­nyies, amb l’única moti­vació d’anar con­tra Cata­lu­nya, està en fase de liqui­dació. Mal­grat les lec­tu­res per­ni­ci­o­ses que es fan des de l’uni­o­nisme, el vot inde­pen­den­tista és sòlid i majo­ri­tari. I hi ha un dipu­tat més a Madrid, i dos són de la CUP. A Girona va fal­tar poc perquè no hi hagués el ter­cer. Ah! I m’encanta que Bel Pozu­eta, mare d’un dels joves empre­so­nats d’Alt­sasu, hagi estat ele­gida dipu­tada per Navarra per EH Bildu. Un enco­rat­ja­ment per a tota la gent irre­duc­ti­ble que par­ti­cipa en les pro­tes­tes de la Jon­quera. No hem de per­dre mai l’espe­rança!



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)

Compra un passi per només 1€ al dia