Opinió

Tribuna

Bolívia, per exemple

Els fets de Bolívia d’aquests dar­rers dies han donat lloc a múlti­ples lec­tu­res i inter­pre­ta­ci­ons. En el rere­fons de la crisi, una con­tro­ver­tida sentència del Tri­bu­nal Cons­ti­tu­ci­o­nal, l’any 2017, que per­me­tia a Evo Mora­les esqui­var el resul­tat del referèndum de l’any ante­rior que li impe­dia concórrer a unes noves elec­ci­ons. Segueix una denúncia per frau elec­to­ral al par­tit de Mora­les, una invi­tació de les for­ces arma­des que el pre­si­dent aban­doni el poder, enfron­ta­ments als car­rers i renúncia poste­rior. En l’eix del pro­blema hi apa­rei­xen uns vec­tors cone­guts per al lec­tor català: un país política­ment divi­dit, una volun­tat popu­lar clara per tal que Evo no es pre­senti a les elec­ci­ons, una legi­ti­mi­tat de la decisió de seguir dub­tosa i un qüesti­o­na­ment de la sepa­ració de poders. Què fer amb tot ple­gat?

El con­ser­va­dor diari ‘ABC’ ho anun­ci­ava així: “Crisi política des­fer­mada a Bolívia després de les elec­ci­ons frau­du­len­tes cele­bra­des el 20 d’octu­bre”. El Coun­cil on Foreign Rela­ti­ons, el think tank demòcrata per excel·lència dels EUA, expo­sava com les elec­ci­ons frau­du­len­tes havien empès Mora­les a aban­do­nar el poder i fugir a Mèxic men­tre [Evo] enfon­sava Bolívia en la crisi. Curi­osa coin­cidència. Fins a quin punt el frau ha estat el fac­tor deter­mi­nant de la crisi? Bé, aquí hem d’expo­sar nova­ment la famosa doble vara de mesu­rar.

La tupi­nada elec­to­ral del 1996 amb què Ielt­sin con­tra pronòstic va gua­nyar les elec­ci­ons van ser con­do­na­des per la premsa occi­den­tal. Era un dels nos­tres. Quan l’any 2012 els ana­lis­tes van asse­nya­lar frau a favor de Putin, Occi­dent va pro­tes­tar. La història es repe­teix. Sem­bla clar que a Bolívia hi ha hagut frau elec­to­ral. Tan­ma­teix, és evi­dent que aquest frau no inva­lida la victòria clara d’Evo en pri­mera volta. Per què, doncs, no par­lem ober­ta­ment d’un cop d’estat? Par­ti­cu­lar­ment en un Estat, l’espa­nyol, tan obert a uti­lit­zar el terme amb ale­gria? Occi­dent no ha tin­gut gaire pro­blema a con­do­nar cops d’estat a Algèria, l’any 1992, o el més recent d’Al-Sisi, a Egipte. Tots dos con­tra par­tits isla­mis­tes. El que ha can­viat, però, és el marc mediàtic, els canals pels quals la infor­mació arriba als ciu­ta­dans, i pels quals aquesta doble moral camu­flada en el llen­guatge de la notícia era final­ment accep­tada. Ha can­viat a Rússia, ha can­viat a Bolívia i, òbvi­a­ment, ha can­viat a l’Estat espa­nyol. Aquí rau una part no poc impor­tant de la crisi de legi­ti­mi­tat del sis­tema.

L’any 2007 em van con­vi­dar a fer un cicle de con­ferències sobre el futur de la democràcia libe­ral a Bolívia. El propòsit poc dis­si­mu­lat era que un euro­peu els parlés de la bona nova de la democràcia libe­ral. Eren temps d’incer­tesa per a la classe diri­gent: Evo, Chávez i Cor­rea este­nien el boli­va­ri­a­nisme i posa­ven en qüestió la dis­tri­bució de poder a la regió. En sor­tir d’una d’aque­lles ses­si­ons em van envol­tar un con­junt de mili­tars reti­rats: tin­gui en compte, senyor pro­fes­sor, que final­ment Evo és aquí perquè nosal­tres ho hem permès. Doncs això mateix.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)

Compra un passi per només 1€ al dia