Opinió

De reüll

El museu maleït

L’avarícia i la desídia han paralitzat les obres del nou Morera de Lleida

El 1917 es va inau­gu­rar el Museu d’Art Jaume Morera de Lleida. És un dels més antics del país –oh, sor­presa, no està situat a Bar­ce­lona–. També és un dels més des­gra­ci­ats –ah, és clar, no està situat a Bar­ce­lona–. La seva pri­mera seu va ser el mer­cat de Sant Lluís. La pri­mera de mol­tes més que el con­ver­ti­rien en un museu errant, sense dret a una casa pròpia. El 1934 es va tras­lla­dar a l’hos­pi­tal de Santa Maria, d’on seria des­no­nat aviat amb l’esclat de la Guerra Civil espa­nyola. Durant la dic­ta­dura va sobre­viure amb una soga al coll. Va estar obert poquíssims anys fins que el 1975 li van adju­di­car un nou habi­tatge, el con­vent del Roser, que també seria pro­vi­si­o­nal. El 2007, i fins a l’actu­a­li­tat, el Casino Prin­ci­pal l’ha allot­jat amb una pre­ca­ri­e­tat esfereïdora. Quan l’he visi­tat he sen­tit tris­tesa i ràbia, però també m’he emo­ci­o­nat en veure l’entu­si­asme i la dig­ni­tat dels seus tre­ba­lla­dors, encapçalats per Jesús Navarro, el seu direc­tor, per treure’n tot el ren­di­ment pos­si­ble. Fa dos anys van rebre la pro­mesa d’una seu defi­ni­tiva, a l’antiga Audiència, que can­vi­ava, per fi, aquest signe maleït. Però per­viu: les obres s’han para­lit­zat per l’avarícia de les empre­ses cons­truc­to­res i per la desídia dels gover­nants. El museu ha rebut moltíssi­mes mos­tres de suport, però n’he tro­bat a fal­tar de pro­ce­dents de la ciu­tat que és capi­tal però no país, ni n’ajuda a fer. Ai, Bar­ce­lona, quanta inso­li­da­ri­tat.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.