Opinió

Keep calm

Els disbarats de la marquesa

La portaveu del PP s’ha convertit en un personatge que, dia rere dia, converteix la política en un autèntic joc de disbarats

Fa algu­nes set­ma­nes, en una entre­vista amb la peri­o­dista Lídia Here­dia, la por­ta­veu adjunta del Par­tit Popu­lar, Caye­tana Álva­rez de Toledo, es va refe­rir a les rela­ci­ons entre Cata­lu­nya i Espa­nya i, per tal d’emfa­sit­zar la seva argu­men­tació, va recórrer a la història. Es tracta d’un recurs habi­tual entre els polítics; i, molt espe­ci­al­ment, entre els del PP. Alguns lec­tors pot­ser recor­da­ran, per donar-ne un exem­ple, aque­lla vegada en què Espe­ranza Aguirre va dir, pocs segons després de blas­mar “la història que inven­ten els naci­o­na­lis­tes”, que Espa­nya tenia “3.000 anys d’història” o aque­lla altra en què l’actual pre­si­dent del PP va par­lar del 83 ani­ver­sari de la “decla­ración de inde­pen­den­cia por parte de Com­pa­nis”. En aquesta ocasió, la mar­quesa va afir­mar, tex­tu­al­ment, que “el cata­la­nismo político ha fra­ca­sado, ha fra­ca­sado a lo largo de la his­to­ria de Cataluña, fra­casó en 1640, fra­casó en 1714 (...)”. L’afir­mació, en la qual es situa un feno­men del segle XIX (el cata­la­nisme) en ple segle XVII, resulta espe­ci­al­ment sor­pre­nent; sobre­tot tenint en compte que qui la pro­nun­cia és, a part de política, his­to­ri­a­dora; i, per aca­bar-ho d’ado­bar, va dedi­car la seva tesi doc­to­ral al segle XVII. Però el prin­ci­pal pro­blema de la mar­quesa no és la ignorància, sinó també aquest paper sis­temàtic d’incendiària amb el qual es pas­seja amunt i avall del país, sense impor­tar-li si mani­pula el pas­sat o direc­ta­ment les per­so­nes. Aquest cap de set­mana es va que­dar a gust dient que “el moment polític actual és més difícil que quan ETA matava”; una bana­lit­zació del ter­ro­risme que va pro­vo­car la reacció ins­tantània de la ger­mana de Gre­go­rio Ordóñez, que li va pre­gun­tar: “On eres tu, Caye­tana, quan ETA ens matava?” No sabem on era la mar­quesa; però el que sí sabem és que s’ha con­ver­tit en un per­so­natge que, sota una apa­rença hieràtica, pateix incon­tinència ver­bal quan li situen un micròfon al davant; i, dia rere dia, con­ver­teix la política en un autèntic joc de dis­ba­rats.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)

Compra un passi per només 1€ al dia