‘Mi sono alzato’

Una sardina és presa fàcil per a un tauró però un banc de peixos que nedi en forma de tauró és invencible. Fa un mes va començar a Bolonya un moviment cívic, sense adscripció política però proper a l’esquerra, que espontàniament es va manifestar contra l’extrema dreta de Salvini, és a dir contra la discriminació, l’odi i l’agressivitat verbal i física cap als diferents o els més febles. És l’autoanomenat Moviment de les Sardines i utilitza un llenguatge respectuós per facilitar la reconstrucció del teixit democràtic esquinçat pels atacs dels violents. Fixa el focus en les causes del malestar social abans que algú ompli els estómacs buits de mentides i ressentiment i torni de nou la barbàrie. Aquests particulars bancs de ciutadans enllaunats van creixent per les urbs italianes i el 14 de desembre van ocupar Roma i es van fer veure pels carrers de París, Bordeus, Dublín, Edimburg, Madrid, Amsterdam i Hèlsinki, convocats pel mateix himne: Bella ciao, la cançó dels partisans antifeixistes que van lluitar durant la Segona Guerra Mundial: “Una mattina mi sono alzato e ho trovato l’invasor.” Molt indicada. Actualment l’invasor marca la distància entre el lloc on vivim i el lloc on els interessos opacs decideixen sobre la nostra vida provocant desigualtats, pobresa, desnonaments, llistes d’espera a la sanitat i emergència climàtica –mentre criminalitzen els refugiats–, justament tota la injustícia i la desesperació que va alimentant la bèstia parda.