Opinió

anàlisi

Esteve Vilanova

El dia de la llum

L’11 de desembre passat feia un article titulat “Madrid contra Espanya” que vaig tenir la temptació de titular “Madrid roba a Espanya”, però em va semblar que podria ser massa extrem tot i que, en el fons, hi ha una veritat objectiva. També deia que vindrà un dia que els espanyols descobriran la veritat de tot el que ha passat a Catalunya durant aquests anys i que no té res a veure o molt poc amb el que tots els poders deien. Serà el dia de la llum. I una vegada s’adonin de la veritat i observin com han estat utilitzats i manipulats perquè la catalanofòbia els procurava vots, hi haurà una crisi moral com la que hi va haver quan es van perdre Cuba i les Filipines. Els pobles poden ser enganyats, fins i tot molt enganyats, però no poden ser permanentment enganyats: hi ha un moment que aflora la veritat i és quan tot s’enfonsa. Quan això passi, el rei tindrà molt difícil subsistir impol·lut perquè recordaran el seu discurs del 3-O i s’adonaran de la magnitud de la manipulació de tots els estaments de l’Estat i l’error de sembrar odi contra els catalans per mantenir els seus interessos espuris.

Haig d’admetre que el dia de la llum encara és lluny, però els fets d’aquestes darreres setmanes podrien precipitar-ho tot. Anotin el dia 19 de desembre del 2019 com a data de sortida de tot un seguit de notícies que atemptaran directament contra el moll de l’os de l’orgull espanyol continuador del franquisme i que afecta les més altes instàncies de tots els poders de l’Estat. Encara no ens havíem refet de la sentència, l’endemà el TJUE anul·la la decisió del Tribunal General de la Unió que desestimava les mesures provisionals per a Carles Puigdemont i Antoni Comín perquè entressin com a parlamentaris al Parlament Europeu (PE) en la sessió constitutiva del 2 de juliol. D’aquestes irregularitats se’n poden desprendre unes quantes querelles per prevaricació i podrem descobrir complicitats, pressions i manipulacions que, entre altres, esquitxaran l’expresident del PE, Antonio Tajani, i el Tribunal General per haver acceptat una llista de diputats sabent que era incompleta.

Per entendre una mica millor tot aquest desgavell i possibles prevaricacions, cal estar atents a això: el 2013 Mariano Rajoy atorga a Antonio Tajani la Gran Cruz del Mérito Civil “por su defensa de España en Europa”. L’octubre del 2007 el rei li va entregar personalment el premi Princesa d’Astúries i el maig del 2018 també el rei li va entregar el premi Carlos V. La Comunitat de Madrid, l’octubre del 2018, li va donar el premi Excel·lència, i l’ultra Societat Civil Catalana li va donar el premi Seny.

La coincidència de la sentència del TJUE amb la del nou president del PE, David Sassoli, ha desmuntat totes aquestes complicitats i en una intervenció duríssima Sassoli va demanar a Espanya que complís la sentència i va atorgar les credencials d’europarlamentaris a Puigdemont i Comín. Com és natural, tot això ha provocat un terratrèmol en el deep state i es comença a esberlar l’estratègia política i judicial, que fins ara era monolítica. La justícia europea no entén de conxorxes ni de defensors de la pàtria, només entén de dret i de fets.

I per si no n’hi hagués prou per començar a sospitar, els espanyols comencen a veure, com vam dir en un article, que Madrid és un xuclador econòmic de la resta. Aquesta setmana ha publicat la premsa espanyolista, fins i tot alguns n’han fet portades, que Madrid supera Catalunya en PIB. És clar, això ho atribueixen, com sempre, al procés. Suposo que hi haurà algú d’allà que s’ho mirarà amb profunditat i no es quedarà amb les portades polítiques, i veurà com això ha passat per dos fets. El primer, que a Catalunya tenim una composició del PIB molt diferent: el pes que ens té la indústria és del 22,5% i a Madrid del 9,9%; les exportacions a Catalunya suposen el 25,1% i a Madrid el 14,6%; el turisme català suposa el 23,1% i a Madrid el 8,6%. I Jordi Goula ho explica molt bé a Vilaweb: Madrid ha avançat Catalunya perquè la nostra economia és molt més industrial i oberta i notem l’alentiment de l’economia mundial, i a més hi ha un dúmping fiscal que comença a denunciar altres comunitats autonòmiques. Els més perjudicats són Castella i Lleó, Astúries i el País Valencià, que del 2000 al 2018 juntes perden 1,6 punts de quota de PIB i els guanya Madrid.

Bones festes!



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)

Compra un passi per només 1€ al dia