Opinió

De reüll

No és país per a joves?

Els atacs d’ansietat i pànic són una reacció per la incertesa del futur

L’ Agència de Qualitat i Avaluació Sanitàries de Catalunya ho advertia el 2018: la pobresa –afecta el 29% de nens i adolescents– emmalalteix: les hospitalitzacions psiquiàtriques, la diagnosi d’afeccions severes i el consum de psicofàrmacs es multipliquen per quatre entre els menors de 15 anys en situació vulnerable. I Montserrat Dolz, responsable de salut mental infantil i juvenil de l’hospital de Sant Joan de Déu, explicava que haver de viure en un ambient d’estrès continu per resoldre el més bàsic com ara el menjar i l’habitatge provoca seqüeles neurològiques sobre la memòria, la capacitat de planificació i el desenvolupament cognitiu. En la mateixa línia, l’enquesta de salut pública del Ministeri de Sanitat informa que del 2008 ençà –recordem: va arribar la crisi– s’ha disparat l’ús dels hipnosedants entre la població de 16 a 29 anys que té atacs d’ansietat i de pànic i altres fòbies com a reacció a la incertesa pel futur en una societat competitiva a l’extrem que els desborda. De raons objectives no els en falten: per a aquesta franja d’edat l’índex d’atur ha baixat del 55% del 2013 al 33,5% actual però la precarietat s’ha intensificat amb l’estímul de lleis –o manca de lleis– que permeten la coincidència de, per exemple, salaris nets de 932 euros amb lloguers de 880. Qui pot viure així? –de forma autònoma i digna. Falten governs que governin perquè, si un país no és per als joves, es mor, no hi ha país.

Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.