Opinió

Keep calm

Auschwitz

¿Com va ser possible la manca d’oposició a l’holocaust? ¿Ningú no en sabia res?

Demà farà 75 anys de l’alli­be­ra­ment del camp d’exter­mini d’Auschwitz, el símbol per anto­nomàsia de l’hor­ror nazi i de les polítiques basa­des en l’odi i la cons­trucció de l’altre com a ene­mic. L’ombra sinis­tra d’aque­lla visió con­ti­nua pre­sent en molts àmbits polítics del món d’avui. Només en aquell camp van morir més d’un milió de per­so­nes. Els tirans rela­ti­vit­zen les xifres com en la cínica reflexió (atribuïda a Sta­lin): “Un mort és una tragèdia. Un milió de morts és una estadística.” El mas­siu segui­ment de la població de les deli­rants polítiques supre­ma­cis­tes de Hit­ler és un enigma que pesa com una llosa en la consciència moral de l’Ale­ma­nya del segle XX. Els nets d’aque­lla gene­ració van fent el seu tre­ball de memòria: de la cons­ter­nació i la sen­sació de culpa, a l’anàlisi raci­o­nal i als antídots per al futur. La mag­ni­tud del mal és implícita en una frase del diari de l’ado­les­cent Anna Frank: “Em sobta com és que no hagi aban­do­nat encara totes les meves espe­ran­ces.” En un lli­bre recent l’his­to­ri­a­dor Danny Orbach –Las cons­pi­ra­ci­o­nes con­tra Hit­ler (Tus­quets)– explora amb gran detall tots els intents d’assas­si­nat fallits con­tra el führer, el guia del poble. Lle­vat de l’intent del fus­ter Georg Elser, que va actuar en soli­tari, els altres tres van ser pla­ni­fi­cats no pas per ele­ments revo­lu­ci­o­na­ris sinó per mili­tars que cons­pi­ra­ven des de dins de l’exèrcit: pos­si­bles cops d’estat per evi­tar el des­as­tre final de la guerra més que no pas per opo­sar-se a la política racial de Hit­ler. Costa tro­bar acti­tuds real­ment “heroi­ques” en la resistència interna a Hit­ler mal­grat les incomp­ta­bles vícti­mes a dins i a fora del país. ¿Com va ser pos­si­ble la manca d’opo­sició a l’holo­caust? ¿Ningú no en sabia res? Gabriel Fer­ra­ter solia citar uns ver­sos de Pere Quart (Joan Oli­ver) publi­cats el 1935 sobre el que feien els nazis amb els jueus: “Per segar roses la des­tral us cal, / Adolf, brètol total? / Volava el cap de ma com­pa­nya / pel cel dels cre­ma­to­ris d’Ale­ma­nya.” Si el 1935 el senyor Oli­ver, a Saba­dell, ja ho sabia és que ho sabia tot­hom, con­clou Fer­ra­ter.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)

Compra un passi per només 1€ al dia