Opinió

Tribuna

Superar el 50%

Sabem que ens cal­dran algu­nes coses més que un 50% de vots en unes elec­ci­ons cata­la­nes per ser inde­pen­dents. Però el que és obvi és que sense ser més de la mei­tat tot el que fem no té legi­ti­mi­tat. I, tot i que és cert que els que volen que­dar-se com una auto­no­mia són encara menys, un resul­tat de més del 50% ens és més que neces­sari.

Val a dir que les elec­ci­ons vinents són una bona opor­tu­ni­tat, l’uni­o­nisme defen­siu que va votar de forma mas­siva el 21 de desem­bre del 2017 es que­darà a casa. A més, l’inde­pen­den­tisme ha pogut fer aque­lla màxima romana de “divide et impera”. L’uni­o­nisme ara està divi­dit entre aquells que s’han vist forçats a obrir una via de diàleg i el “tri­fac­hito”. La taula de diàleg entre el gobi­erno del estado i el govern de la Gene­ra­li­tat té més efec­tes col·late­rals que dels acords que s’hi arri­bin, i un d’aquests efec­tes és crear una bretxa entre les for­ces uni­o­nis­tes. ERC, que és qui lidera el crei­xe­ment de l’inde­pen­den­tisme, té una posició ideal per arros­se­gar vots del cen­tre­es­querra no inde­pen­den­tista. Ha demos­trat que es pot fer un inde­pen­den­tisme empàtic, que atansa la mà als sec­tors soci­als no inde­pen­den­tis­tes i que recu­pera la ban­dera del diàleg que havíem dei­xat caure durant uns mesos. De fet la bata­lla més relle­vant per a l’inde­pen­den­tisme és la que hi haurà els anys vinents entre ERC i el PSC en els antics feus soci­a­lis­tes. És poc valo­rat com ERC fa créixer l’inde­pen­den­tisme en zones on fins fa poc aquest suport es tro­bava per sota del 10%.

Però per superar el 50% no podem espe­rar que ho faci només ERC. Ens cal que Junts per Cata­lu­nya defi­neixi una estratègia de com acon­se­guir aquesta hege­mo­nia social que ens pot por­tar a la inde­pendència. Repre­sen­ten sec­tors soci­als i ideològics que volen un bon govern i al mateix temps estan farts de les oli­gar­quies de l’Estat espa­nyol que els ofe­guen i no els dei­xen pros­pe­rar. L’ANC aquí ha fet bona feina amb la can­di­da­tura per les cam­bres, però ens cal que JxCat lideri aquest espai. També neces­si­tem un cotxe escom­bra de l’inde­pen­den­tisme. Tenim un sec­tor d’inde­pen­den­tis­tes des­en­ci­sats que no ha aca­bat de fer el dol de l’1 d’octu­bre i que no entén o com­par­teix l’argu­ment que hem de ser més per asso­lir l’objec­tiu. Aquí la CUP, en part JxCat i segu­ra­ment una can­di­da­tura de Primàries que el seu relat no sigui només una crítica als líders del procés, sinó que ela­bori un dis­curs propi i pro­po­si­tiu, ens per­me­tria no per­dre tots aquests votants i dei­xar que el seu acti­visme, que ara no es troba cana­lit­zat a vies cons­truc­ti­ves, ens ajudi a asso­lir aquesta victòria.

Estem en una posició òptima per acon­se­guir per pri­mer cop aquesta fita. Hi ha ele­ments que ens per­me­trien creure que, si tots fem la nos­tra feina, ho podem asso­lir. Pot­ser que els polítics dei­xem de fer tanta pica­ba­ra­lla entre nosal­tres i ens cen­trem a tre­ba­llar. Segu­ra­ment així acon­se­gui­rem la fita de ser més del 50% i a par­tir d’aquí tots podem ima­gi­nar nous esce­na­ris.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)

Compra un passi per només 1€ al dia