El mediador (in)necessari

Quim Torra ha mani­fes­tat a aquest diari que, per a JxCat, la figura del medi­a­dor en les con­ver­ses entre el govern espa­nyol i el català és un reque­ri­ment de la majo­ria par­la­mentària i que no s’hi pot renun­ciar sense con­tra­dir els argu­ments que s’han esgri­mit per apro­var-lo. Aquesta seria una categòrica raó de pes si no fos que molts acords polítics no pas­sen de ser decla­ra­ci­ons d’inten­ci­ons que mai no s’aca­ben mate­ri­a­lit­zant per manca d’interès real o de con­di­ci­ons objec­ti­ves. Per tant, per més for­ma­li­tat par­la­mentària que hagi tin­gut, ara tam­poc no vindrà d’aquí si es pres­cin­deix d’aquesta figura, que no tindrà cap funció relle­vant a fer perquè els inter­lo­cu­tors ja estan d’acord a asseure’s a la taula i no pren­dran cap acord que amb­dues parts no esti­guin dis­po­sa­des a pren­dre.

ERC, en canvi, addu­eix que la incor­po­ració d’un medi­a­dor és un obs­ta­cle de con­fiança per al govern espa­nyol i que impo­sar-lo podria reduir les expec­ta­ti­ves d’acord entre les parts, com si l’amnis­tia i l’exer­cici del dret a l’auto­de­ter­mi­nació de Cata­lu­nya que els repu­bli­cans asse­gu­ren man­te­nir com a teló de fons de les con­ver­ses fos­sin dolços cara­mels i no píndo­les amar­gues per a l’exe­cu­tiu de Sánchez. Per tant, la presència d’un medi­a­dor no pot afe­gir obs­ta­cles on ja n’hi ha de més con­si­de­ra­bles.

Tant li fa, doncs, si n’hi ha com si no n’hi ha, de medi­a­dor. És més impor­tant que JxCat i ERC siguin capaços de con­sen­suar aquesta decisió que no pas fer-la ser­vir per tirar-se els plats pel cap i anar a la taula divi­dits i afe­blits. Pedro Sánchez pro­varà d’impo­sar els 44 punts que va lliu­rar al pre­si­dent de la Gene­ra­li­tat i els nos­tres repre­sen­tants hau­rien de pro­cu­rar que aquests punts no siguin de sutura per cosir-nos la boca i les espe­ran­ces.