Opinió

Tribuna

Dignitat

“Digna i plena d’humanitat. Així és la Dolors Bassa, una dona compromesa

No volia escriure sobre el coro­na­vi­rus, que prou amoïnat està tot­hom amb el con­fi­na­ment i els con­ta­gis perquè al damunt en par­lin els que no en som experts. Tan­ma­teix, no em puc resis­tir de comen­tar algu­nes acci­ons polítiques que em sem­blen molt des­a­for­tu­na­des. A hores d’ara, sem­bla fora de dubte que fou un error des­co­mu­nal con­sen­tir les mani­fes­ta­ci­ons del 8-M a Bar­ce­lona, Madrid i altres ciu­tats, la cele­bració d’esde­ve­ni­ments espor­tius amb públic el cap de set­mana i con­sen­tir el míting de Vox a Madrid.

Hi ha la sen­sació que el govern de Pedro Sánchez va un pas enrere dels esde­ve­ni­ments o no pre­veu prou bé les con­seqüències de les seves acci­ons: decreta l’estat d’alarma i pro­hi­beix sor­tir al car­rer excepte per a la com­pra de pro­duc­tes bàsics, medi­ci­nes, assistència al metge, cura de la gent gran, etc., però manté la jor­nada labo­ral en fei­nes no essen­ci­als per tal de no per­ju­di­car l’eco­no­mia, amb la qual cosa –i atesa la reducció de la freqüència dels trans­ports públics– es pro­du­ei­xen afluències mas­si­ves en les hores punta en car­re­te­res i esta­ci­ons; fins ahir tam­poc s’havia pre­vist el xoc econòmic en pimes, autònoms i assa­la­ri­ats (peti­tes empre­ses, tallers, comerços, gim­na­sos, sales d’oci, cine­mes i tea­tres, tre­ba­lla­do­res de la neteja...) que, en molts casos, no podran tor­nar a obrir o es que­da­ran a l’atur (recor­den tot el que vàrem pagar per res­ca­tar els bancs res­pon­sa­bles de la crisi de 2008-14); i fins dilluns a la tarda no es va decre­tar el tan­ca­ment de fron­te­res ter­res­tres, a pesar que alguns governs autonòmics (i no només el català) ja adver­tien de la neces­si­tat de sege­llar ports, aero­ports i car­re­te­res de les seves comu­ni­tats –i aïllar, com es va fer amb la conca d’Òdena, els focus més actius de con­tagi– per alen­tir la difusió del virus. Però no, el govern de Sánchez sem­bla més pre­o­cu­pat per man­te­nir la uni­tat d’Espa­nya i el coman­da­ment cen­tral que no pas per cer­car la millor manera de coor­di­nar esforços con­tra la pandèmia, fins a l’extrem que el por­ta­veu del govern basc Josu Erko­reka es mos­tra con­trari que l’exe­cu­tiu anul·li les com­petències autonòmiques en matèria de segu­re­tat i salut [i trans­port], ja que això és com “apli­car un arti­cle 155”, men­tre el pre­si­dent Quim Torra declara que “neces­si­tem suport, no recen­tra­lit­zació”. I la minis­tra Mar­ga­rita Robles –què se n’ha fet d’aque­lla magis­trada que a les tertúlies de Ràdio Euskadi advo­cava pel diàleg pro­vo­cant les ires de Rodolfo Ares?– denun­cia que cap auto­no­mia pot apro­fi­tar l’ocasió per avant­po­sar l’interès polític al dret fona­men­tal a la salut. Tam­poc el govern del qual forma part pot ser­vir-se de la situ­ació per sos­treure com­petències autonòmiques. Mala­ment anem, si, en moments tan greus, els polítics s’entes­ten a per­dre el temps en pica­ba­ra­lles de curta volada en lloc de con­sen­suar les mesu­res més efi­ca­ces davant l’amenaça de la Covid-19. Sort que ens entre­tin­dran amb el “cam­pec­hano” ara que el fill ha des­co­bert que és tòxic.

Però, cer­ta­ment, el títol d’aquest arti­cle no té res a veure amb la pandèmia. De fet, me’l va sug­ge­rir una per­sona que, a diferència d’altres dels pre­sos polítics i exi­li­ats, no conec, però que em sem­bla d’una dig­ni­tat enco­mi­a­ble tal com va demos­trar en l’entre­vista que li va fer Cris­tina Puig a la presó de Puig de les Bas­ses de Figue­res (FAQS, 7 de març). És l’excon­se­llera de Tre­ball i Afers Soci­als Dolors Bassa, que porta ja gai­rebé 800 dies a la presó per uns delic­tes ine­xis­tents i per la indig­ni­tat d’un sis­tema judi­cial i d’un apa­rell d’estat més obses­si­o­nat a impo­sar la uni­tat que a con­rear la seducció. Sin­di­ca­lista de pedra picada (“sem­pre tinc ben pre­sent el fil roig de la història i, en els moments impor­tants, empro el ver­mell com a símbol de la rei­vin­di­cació i la lluita”, Car­re­ga­des de raons, 2020), no vol que les seves opi­ni­ons siguin uti­lit­za­des per pren­dre deci­si­ons polítiques perquè aques­tes no es poden pren­dre des de la presó: “Con­si­dero que l’estratègia política col·lec­tiva no pot estar mar­cada per la situ­ació dels pre­sos, i que els que som a la presó no podem con­di­ci­o­nar ni el pen­sa­ment ni la presa de deci­si­ons... Jo més aviat m’inclino pel plan­te­ja­ment de l’esquerra abert­zale, que té en compte els pre­sos i els pro­te­geix en tota la seva dig­ni­tat, però que els deixa al marge de les nego­ci­a­ci­ons i de les deci­si­ons polítiques del país.”

Digna i plena d’huma­ni­tat. Així és la Dolors Bassa que tras­pua l’entre­vista de Puig i el lli­bre escrit a qua­tre mans amb la seva ger­mana Montse. Una dona com­pro­mesa que no té recança a reconèixer: “Estic encan­tada que la UGT demani l’indult, i l’accep­taré de seguida.” No, som nosal­tres els que tenim l’obli­gació d’exi­gir l’amnis­tia –i en el seu defecte l’indult– per treure de la presó tots aquells que no hi hau­rien d’haver entrat mai.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)

Compra un passi per només 1€ al dia