Opinió

A la tres

L’Espanya eterna

“Crides a la ‘igualdad’, a la ‘unidad” i a l’Espanya eterna. Què pot sortir malament?

La crisi del coro­na­vi­rus, que l’Estat espa­nyol ha afron­tat tard, per no dir molt tard, i mala­ment, per no dir molt mala­ment, ha insu­flat de patri­o­tisme barat bona part de la classe política espa­nyola. En els seus últims dis­cur­sos i rodes de premsa, com el d’ahir en un Congrés dels Dipu­tats pràcti­ca­ment buit, el pre­si­dent Sánchez ha uti­lit­zat cons­tant­ment un llen­guatge bèl·lic de bara­tor amb cri­des a la uni­dad de la pàtria, a la igual­dad entre ter­ri­to­ris i pro­cla­mes de victòria, quan és evi­dent que l’acció espa­nyola con­tra la pandèmia és força més ine­ficaç –no ho diem nosal­tres, sinó l’OMS i mit­jans de pres­tigi com The Finan­cial Times– que les ini­ci­a­des en altres indrets del món.

Sem­bla, però, que els és ben igual. En el ple increïble d’ahir, amb una heroïna de nom Valen­tina que anava nete­jant la tri­buna cada cop que algú par­lava, la resta de grups d’abast esta­tal també es van enco­ma­nar del patri­o­tisme de pan­de­reta de Sánchez.

Per exem­ple, Pablo Casado, líder del PP, va apel·lar a l’“Espa­nya eterna” i va citar Wins­ton Churc­hill amb allò de “sang, suor i llàgri­mes” com si tot ple­gat es pogués com­pa­rar –mal­grat que, indub­ta­ble­ment, som davant d’una gran crisi– amb el dal­ta­baix que va supo­sar la Segona Guerra Mun­dial. L’“Espa­nya eterna”? Es pen­sen que Espa­nya durarà fins al dia del judici final a la tarda. Però no s’ado­nen que pot­ser amb aquesta crisi, si con­ti­nuen com ara, pot­ser Espa­nya esclata per l’aire.

Defi­ni­ti­va­ment, la política espa­nyola des­va­ri­eja i, sobre­tot, apro­fita qual­se­vol escletxa per recen­tra­lit­zar com­petències. “El virus no coneix fron­te­res, ni ter­ri­to­ris”, va repe­tir ahir Sánchez, que un dia abans havia orde­nat tan­car totes les fron­te­res amb Europa, en con­tra­dicció fla­grant. Tot per no haver de fer cas de Cata­lu­nya. Ja li ho va recor­dar Casado. Que, sobre­tot, els naci­o­na­lis­mes no mar­quin la política en aquesta crisi. Sobre­tot. Tot per l’Espa­nya eterna.

I només fal­tava a la nit el pre­pa­rao, en la seva set­mana gran. Felip VI, en comp­tes d’assu­mir els pecats de la seva dinas­tia, també es va dedi­car a donar lliçons de patri­o­tisme. L’Espa­nya eterna. Per damunt de tot.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.