Opinió

Full de ruta

Confinats, no confiats

A mesura que els con­ta­gis per la pandèmia s’apla­nen creix la con­fusió ciu­ta­dana, fins al punt que ja no saps què et pro­voca més angúnia, si el tedi del con­fi­na­ment o la pos­si­ble pre­ci­pi­tació del des­con­fi­na­ment. De moment, a les por­tes de la rein­cor­po­ració labo­ral d’una part de la població, no queda cap altre remei que afron­tar-ho amb seny i dis­tan­ci­a­ment social. I, lamen­ta­ble­ment, cada vegada amb més pre­gun­tes sense res­posta. De debò era reco­ma­na­ble fer hiber­nar l’eco­no­mia pro­duc­tiva men­tre es dei­xava cam­par les per­so­nes pels super­mer­cats, mol­tes sense mas­ca­reta i massa xer­rola? Ara que ens tenen dis­ci­pli­na­da­ment a casa, és pru­dent bom­bar­de­jar-nos amb mis­sat­ges con­tra­dic­to­ris per tor­nar-nos massa con­fi­ats? Men­tres­tant, l’engar­jo­la­ment domèstic ens ha pro­por­ci­o­nat exem­ples per satis­fer dos cor­rents filosòfics con­tra­po­sats: l’home és un llop per a l’home, tal com esta­blia Hob­bes, o tots som bona gent i millors per­so­nes, tal com cele­brava Rous­seau. Herois i mal­fac­tors, aquesta és l’oscil·lació de la con­dició humana, sobre­tot en situ­a­ci­ons límit com la que ens toca viure. I, enmig dels dos extrems, ens tro­bem la immensa majo­ria de la població, anònims ciu­ta­dans que seguim les nor­mes de con­ducta pro­cu­rant moles­tar poc, no infec­tar i no infec­tar-nos.

Aplau­dim, doncs, els herois que se la juguen en pri­mera línia i lamen­tem que sem­pre n’hi hagi d’haver uns quants de mal­pa­rits, desit­jant que aquests últims no s’impo­sin en els nous hàbits quo­ti­di­ans. Però, si en ple decret de con­fi­na­ment total hi ha pallus­sos dis­po­sats a esco­pir metafòrica­ment a la cara de tots els altres viat­jant irres­pon­sa­ble­ment cap a les sego­nes residències –fins i tot anant a pes­car al pantà de Sus­queda–, fa por ima­gi­nar de què seran capaços a par­tir d’avui i de demà. Pel que fa a l’eco­no­mia, com­pro­vem un cop més que podem espe­rar més de nosal­tres matei­xos que no pas d’aquesta Europa nòrdica que es fa pre­gar i ens mira com si fóssim pido­lai­res. Quant a la política, ves a saber de qui et pots refiar menys, si del par­ti­disme dels que impul­sen els nous Pac­tes de La Mon­cloa o del tac­ti­cisme dels que en rene­guen. Sort que tin­drem altra vegada el poder de votar, l’antídot con­tra els fei­xis­tes, con­tra els dema­gogs i con­tra els que van reta­llar-nos la sani­tat pública.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)

Compra un passi per només 1€ al dia