Salut s’ha guanyat el lideratge

La Covid-19 ha posat de manifest l’esforç titànic del sistema sanitari català. I el mèrit és sens dubte dels 180.000 professionals que s’hi deixen la pell i que aplaudim cada vespre. Però també del conjunt del Departament de Salut. Cal una estructura organitzativa sòlida per fer rutllar un operatiu de tanta complexitat. Ni els errors que es van poder cometre al principi de la inesperada pandèmia, ni un perillós corrent antipolític, poden negar el fet que Salut i la consellera Alba Vergés són dos valors que cotitzen a l’alça. Com no es pot negar que, justament o injusta, Afers Socials ha estat el gran damnificat polític per la greu situació de les residències geriàtriques. A Vergés i tot el seu equip se’ls ha de reconèixer una capacitat de reacció i d’organització sense precedents i una habilitat comunicativa impactant. Discurs clar, directe, amb precisió i sense fer volar coloms. Amb exigència cap a l’Estat però sumant esforços amb qui convingui des de la prioritat de salvar vides com a única bandera. Pocs ho discuteixen, això, per molta crítica política que l’oposició hi posi legítimament. Per això costa d’entendre que la principal escomesa contra Vergés arribés des dels socis de JxCat. I el fet que al govern cada dia assistim a una mena de competició dels membres de JxCat amb Salut pel protagonisme. Amb consellers que fan numerologia patriòtica de les mascaretes que envia l’Estat, conselleres que informen malament del tipus de mascaretes a repartir o el fet que es forci el president Torra a donar dates errònies sobre la seva distribució. A Vergés li toca dirigir aquesta emergència sanitària i el futur desconfinament amb l’equip de Salut. Per sentit comú, perquè són els que en saben i perquè s’ho han guanyat a pols. Les maniobres paral·leles per càlculs electoralistes són sobreres i perilloses. No sé si Vergés s’ha convertit en un actiu electoral per a ERC, que es pot entreveure que sí. Però a la gent li importa poc això. Ara no toca ni afany de protagonisme ni tacticisme polític. Perquè aquest cop, amb la Covid-19, no guanyaran aquells que sempre es creuen els més llestos de la política. Aquest cop, si no aparquem la politiqueria, amb el coronavirus, hi perdem tots.