LA GALERIA
Turisme de proximitat
L’època estival caldrà concentrar-se en el turisme de proximitat, tot i que serà necessari definir què significa el terme ‘proximitat’
Benvolguts lectors, aquesta temporada turística del 2020 serà, presumiblement, molt diferent de les que hem conegut en aquests darrers anys. El turisme és un sector molt sensible a factors externs diversos, que enguany es veurà afectat pel nou paradigma que ens ha portat la Covid-19. En aquest sentit, al meu entendre, en l’època estival caldrà concentrar-se en el turisme de proximitat, tot i que també serà necessari definir clarament què significa el terme proximitat.
D’aquesta manera, per a la Costa Brava, què implicaria, el turisme de proximitat? Bé, des del meu punt de vista, a grans trets, la proximitat turística és/serà la regió de Girona, complementada per les comarques del Maresme, els dos vallesos, Osona i el Bages.
Si mirem cap al nord, malgrat el problema de la frontera imaginària seria gran part de la regió gal·la d’Occitània (amb perdó dels amics de la Catalunya del Nord). Marcat el terreny, ara hauríem/haurem de tenir en compte moltes variables científiques, sanitàries, polítiques i socials que es puguin anar produint. De fet, tot això, encara és pura especulació imaginària que pot canviar en molt poc temps.
De tota manera la situació de la Costa Brava és molt estratègica. És una destinació turística molt diferenciada entre el nord, el centre i el sud; encara que un servidor considera que la clau de volta, per salvar els mobles d’aquesta temporada i del sector turístic serà la frontera francoespanyola, viària i ferroviària.
És molt necessari, ja, una forta pressió civicopolítica (sobretot la Diputació de Girona, la Generalitat i els ajuntaments dels municipis afectats), però sobretot, econòmica i social de la societat civil, amb sindicats, patronals (Pimec i FOEG) i les cambres de comerç del territori gironí, per tal de fer possible, incidir en els governs de Madrid i París que cal, de totes totes, flexibilitzar el pas per la frontera, tenint molt en compte que tant l’Estat espanyol com el francès formen part, tots dos, de la Unió Europea i que en conseqüència, tenen l’obligació de col·laborar i negociar per restaurar, fer complir el Tractat de Schengen i l’esperit democràtic i europeista. I tot sabent que ens juguem les garrofes dels molts milers de ciutadans de carn i ossos.
