Opinió

LA GALERIA

Les fronteres com l’autonomia

S’ha fet evident que les autonomies són de fireta

A Morellàs i les Illes (Mau­rei­llas-las-Illas, segons la filo­lo­gia pari­senca, tan res­pec­tu­osa amb tot allò que no és francès) l’alcalde va decre­tar el toc de queda. Aquest muni­cipi del Valles­pir limita al sud amb Maçanet de Cabrenys, la Vajol, Agu­llana –pre­ci­sa­ment, al tren­ca­aigües del coll de la Man­re­lla hi ha el monu­ment a Lluís Com­panys– i la Jon­quera. El burg­mes­tre André Bor­da­neill va dic­tar l’ordre perquè, després de ser pro­cla­mat el con­fi­na­ment, del llit estant sen­tia que el trànsit noc­turn d’automòbils per la muni­ci­pa­lité aug­men­tava cada dia. Els que es fotien de les limi­ta­ci­ons impo­sa­des pel virus, sumats als tra­fi­cants de psicòtrops, pro­vo­ca­ven que tra­ves­ses­sin les Illes un no dir de vehi­cles. “Fava de Déu, dub­teu pas que jo us atrapi!”, devia excla­mar el bat­lle, i un matí va recu­pe­rar la fron­tera des de la casa de la vila: va blin­dar la comuna i així, com si res, va desu­nir l’Europa tan afa­nyo­sa­ment unida.

Un francès resi­dent a l’Alma­drava i amb trac­ta­ment oncològic a Per­pinyà ha hagut de córrer a l’ajun­ta­ment de Roses per dema­nar –no li dei­xa­ven tras­pas­sar la rat­lla– que li fes­sin un “paper”. Recor­den els sal­con­duits de post­guerra? La mateixa fron­tera que, ara per diferències monetàries, pro­voca grans cues de fran­ce­sos en una vorera (fran­cesa) del Pertús per com­prar tabac a l’altra vorera (espa­nyola) d’un car­rer, ha!, euro­peu. I Sánchez què en diu? La doc­trina Sánchez pro­clama que el virus no conoce fron­te­res, però el mateix Sánchez (o és la Covid?) res­pecta qui-sap-lo les d’Espa­nya amb França, Gibral­tar, Por­tu­gal i Andorra. Es con­tra­diu, Sánchez? Depèn. El virus (o és Sánchez?) té les seves cose­tes: es veu que només des­co­no­cería les del País Basc o de Cata­lu­nya.

Amb aques­tes “defi­ni­ti­va­ment” abo­li­des fron­te­res euro­pees passa el mateix que amb les “con­so­li­da­des” auto­no­mies espa­nyo­les. Ara ha estat el virus qui ha obs­ce­na­ment arre­man­gat l’Estat per mos­trar els calçotets d’un auto­no­misme de quita y pon; sí, les auto­no­mies que, segons men­tia l’espa­nyo­lisme genètic, tenien més inde­pendència que els länder ale­manys. Ha bas­tat un 155 o una “guerra” con­tra la pandèmia per fer caure la pell de xai a l’Estat que, sense cap límit ni cap entre­banc legal, ha fet evi­dent que les auto­no­mies són de fireta, de per riure, en rea­li­tat províncies –sim­ples ges­to­ries, s’ha dit–, res a veure amb els länder ni amb els estats dels EUA, algun dels quals amb la llei a la mà acaba de parar els peus inter­ven­ci­o­nis­tes a l’ener­gu­men que tenen de pre­si­dent.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.