Opinió

Xevi Xirgo

CONFINATS

Sacrificis

DIA 55

Sé que el que escriuré serà pro­ba­ble­ment impo­pu­lar. Però m’hi arris­caré. Perquè fa dies que sento a par­lar de la com­pen­sació econòmica que el govern ha promès al per­so­nal sani­tari, als tre­ba­lla­dors de les residències, als mem­bres del ser­vei d’emergències i als bom­bers. I ara, després de dies de pro­tes­tes, també als mos­sos. Dies enrere ja li ho vaig pre­gun­tar a la con­se­llera Vergés, perquè no com­pen­sa­ven també els mes­tres o pro­fes­sors, per posar un exem­ple, pels esforços que han hagut de fer aquests dies? I qui diu mes­tres deu poder dir per­so­nal de neteja, o de tots els fun­ci­o­na­ris que aques­tes set­ma­nes han fet esforços? Em va dir que els sacri­fi­cis del per­so­nal sani­tari són indis­cu­ti­bles. No en dubto. I a les vuit del ves­pre els aplau­deixo cada dia. Són molts els que aquests dies estan fent sacri­fi­cis. I els aplau­deixo. Però no deixo de pen­sar en aquells que també n’han fet molts i que, els agradi o no, com que no són fun­ci­o­na­ris i no tenen el lloc de tre­ball asse­gu­rat, la gra­ti­fi­cació que tin­dran serà haver per­dut la feina. Em pre­gunto què pen­sen, quan sen­ten aques­tes dis­cus­si­ons.