Opinió

De reüll

El deute de Tom Sank

Hi ha ajudes i préstecs que perpetuen la pobresa i la dependència dels pobles

Vivia en una petita casa de rajola, menjava i vestia productes locals, anava a treballar en bici i es va rebaixar el sou perquè “tots hem de donar alguna cosa cada dia per evitar que un dia algú no ho hagi de donar tot”. Thomas Sankara, president de Burkina Fasso entre 1983 i 1987, va implantar un programa revolucionari per a la millora de la sanitat, l’educació, l’agricultura, el medi ambient i l’emancipació de la dona i contra la corrupció dels governants aliats amb les potències occidentals espoliadores. Sense embuts, Tom Sank –sobrenom popular– denunciava el sistema d’explotació imperialista tot advertint que no sempre adquireix la forma brutal d’una conquesta per les armes, sinó també la tramposa subtilesa d’una ajuda, d’un préstec, que perpetuen la dependència i la pobresa. Per exemple, el deute extern: “No l’hem de pagar, ens fa esclaus del Banc Mundial i del Fons Monetari Internacional i impedeix el nostre desenvolupament”, proclamava. El 15 d’octubre del 1987 fou assassinat; un altre crim del lucre contra la justícia. Recordem Tom Sank perquè el colonialisme no cessa: molts països africans destinen entre el 15% i el 30% dels pressupostos a satisfer aquesta ominosa càrrega. I a casa nostra? El Banc Central Europeu va fer pressió en la crisi del 2008 per prioritzar els interessos i el capital del deute de les administracions davant les despeses públiques i socials; sabem prou bé l’abast i els efectes de les retallades. Ho tornarem a acceptar?



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)

Compra un passi per només 1€ al dia