Ombres de primavera
Homenatge a Consuelo Berges
“Va ser una excel·lent traductora perquè no va poder continuar exercint una tasca pedagògica, intel·lectual i política
Tinc al costat de l’ordinador l’exemplar de La cartoixa de Parma que estic llegint. Ho faig molts anys després de llegir per primera vegada la novel·la de Balzac en la traducció al castellà de Consuelo Berges publicada en dos volums a la col·lecció de butxaca d’Alianza Editorial. Havent apuntat el seu nom i, a la manera d’un homenatge, no puc evitar explicar alguna cosa de Consuelo Berges. Nascuda en un poble de Cantàbria l’any 1899, va estudiar a Madrid a l’Escola Superior de Magisteri, que seguia les teories pedagògiques de la Institución Libre de Enseñanza. Va començar a exercir com a mestra cap al 1920, però també a publicar articles amb un pensament molt lliure signant Iàsnaia Poliana, un pseudònim tan significativament tolstoià que es correspon amb el nom de la finca on, sota la influència de l’anarquista francès Pierre-Joseph Proudhon, a qui havia visitat mentre aquest vivia exiliat a Brussel·les, l’escriptor rus va crear una escola per instruir els fills dels camperols i els criats.
L’any 1926, fastiguejada de la dictadura de Primo de Rivera, Berges va marxar cap al Perú, on va ser culturalment molt activa. Va tornar amb la proclamació de la II República i va defensar les seves idees feministes i llibertàries col·laborant en diverses publicacions. Clara Campoamor li va proposar càrrecs a la nova República, però els va rebutjar per mantenir lliure el seu pensament. El 1939 va emprendre el camí de l’exili, travessant a peu la frontera a Portbou junt amb tants d’altres, i va instal·lar-se clandestinament a París, on el 1943 va ser detinguda per la Gestapo, que va retornar-la a Espanya. Amb la intervenció d’una seva amiga que va avalar-la, Matilde Marquina, va evitar la presó, però se li va prohibir exercir de mestra i escriure a la premsa. Aleshores, per sobreviure, va començar la seva tasca de traductora i així, vivint un exili interior, va traduir Saint-Simon, Flaubert, Proust i, és clar, Stendhal i molts més.
Tot el meu agraïment a Consuelo Berges, de la qual volia fer present que no només va ser una excel·lent traductora, sinó que, de fet, ho va ser perquè no va poder continuar exercint una tasca pedagògica, intel·lectual i política que, com la de tantes dones de la seva generació, ha sigut oblidada. Però volia rellegir La cartoixa de Parma (una novel·la que, per cert i ja que n’he parlat, Tolstoi va admirar moltíssim) en la traducció al català de Pere Gimferrer publicada a la col·lecció MOLU (Les Millors Obres de la Literatura Universal) que, editada del 1982 al 1986, va ser una iniciativa d’Edicions 62 i... La Caixa! N’hauré de parlar demà.