Full de ruta per a les entitats socials

Fa setmanes que estem totalment trasbalsats. En primer lloc, per la pèrdua o pel patiment de persones estimades, un fet que en el cas de les persones en situació de vulnerabilitat encara s’accentua més i deixa un cop més al descobert la precarietat i la insuficiència de moltes situacions. També pels dubtes, i per un sentiment d’injustícia respecte a com s’han gestionat alguns aspectes i de solidaritat per la mobilització i dedicació de moltes persones. Afegit a tot això, el nostre entorn de treball s’ha modificat substancialment, per les necessitats, pel teletreball, per la incertesa dels ajuts, per la situació laboral dels equips… Una situació que, com en la gran majoria de sectors, toca també de ple les entitats socials.

Modestament, aquest article, sense aportar excessives novetats, vol contribuir a definir un full de ruta directiu per a les entitats socials, per tal d’ajudar a valorar i reflexionar fins a quin punt, i com, estem atenent i prioritzant algunes qüestions.

Quins són els aspectes clau pels quals hauríem de vetllar en aquests moments?

1. Les persones que acompanyem i amb les quals construïm projectes vitals. En quina situació es troben, com podem escoltar-les i ser al seu costat? Sorgeixen noves necessitats: com podem donar-hi resposta? Directament, a través d’altres, en col·laboració? Cal, per exemple, explorar recursos comunitaris o de les administracions públiques, i sempre vetllant per la màxima seguretat sanitària i evitant riscos.

2. Els nostres equips, retribuïts o voluntaris. Com estan, tant en la part personal com laboral? Les seves famílies es troben bé? Els cal cap atenció especial? Hem pres totes les mesures per evitar contagis? Quines feines tenen i quines s’han de redefinir o assignar a altres persones i compensar? I no podem oblidar la tramitació, si fos necessari, d’algun expedient de regulació d’ocupació per salvaguardar la viabilitat si els ingressos es redueixen de manera notable. Evidentment, cal una comunicació fluïda i clara amb els treballadors i les treballadores. En aquests moments es construeixen de manera molt especial els valors i la cultura organitzativa.

3. La sostenibilitat econòmica de l’entitat. És a dir, revisar els ingressos que teníem previstos per diferents conceptes i veure si es mantenen o no. També les ajudes públiques o contractes, per veure la seva vigència. I també les despeses, per determinar si podem deixar de fer certes actuacions i estalviar. I si generem dèficit, com podem atendre’l en els pròxims anys, amb diferents escenaris. Si fos possible, dibuixar i fer operativa una estratègia de captació de fons, entre d’altres, amb les administracions públiques, per prestar nous serveis o obtenir ajuts per garantir la viabilitat de la nostra entitat.

4. La tresoreria. Aquest és un tema sovint considerat menys important, però que pot posar fi a les entitats per inviables, més enllà dels ingressos o les despeses, per la impossibilitat de poder fer front a pagaments (per exemple, de les nòmines!) i no tenir liquiditat. Per tant, cal fer un pla de cobraments i pagaments acurat, i veure com financem els dèficits de caixa, però també les pèrdues del funcionament ordinari.

5. Identificar oportunitats en nous serveis que ara sorgeixen i treballar per posar-les en marxa amb la col·laboració de l’equip, i potser buscant aliats. Ara, sempre sense perdre la missió com a horitzó. Pot ser un bon moment per a la innovació i per a la revisió d’allò que fem i de com ho fem.

6. Pensar maneres diferents de treballar internament, segurament amb mecanismes per apoderar més les persones, i incorporant el teletreball de manera més efectiva en determinades funcions o tasques que permetin una major conciliació.

7. Implicar els òrgans de govern de l’entitat especialment en aquells aspectes més complexos, estratègics, o en els que cal generar més consens en les decisions. Certament, aquest aspecte pot dependre de les dinàmiques de treball preestablertes, però és un bon moment per cohesionar les direccions i el govern de les organitzacions.

8. Comunicar a la societat i a determinats agents clau la situació de les persones que acompanyem i les necessitats que tenen. No podem deixar de fer incidència política i social. Aquesta connexió amb l’entorn és clau per a la nostra legitimitat i possiblement per a la remuntada.

9. Compartir amb altres organitzacions i directius estratègies i visions per abordar les dificultats, per aprendre i per no sentir-nos sols en aquesta situació desbordant, i també per ser més eficients i eficaços. Val la pena valorar la realització d’accions conjuntes amb les federacions de les quals formem part.

10. Disposar de dades de l’evolució dels nostres serveis, a banda de les econòmiques, que ens ajudin a objectivar situacions, tendències, canvis... i, si fos el cas, poder fer plans de canvis. També per poder comunicar clarament les diferents situacions.

11. Identificar prioritats i treballar per tirar-les endavant. Acceptant que tot no es pot fer, ni tot té la mateixa importància i, per tant, que cal determinar allò que té més impacte missional o econòmic i veure com s’aborda en primer lloc.

12. Abordar la transformació digital, si més no, fent una anàlisi de la tecnologia que tenim, de les necessitats, del grau de capacitació de les persones... per tal de poder afrontar-la quan sigui possible.

Aquests moments requereixen el nostre cap fred, per prendre decisions de vegades difícils, i també de tot el nostre cor, per connectar i entendre la situació de moltes persones, sense perdre mai de vista que som aquí per una missió. Un gran repte que no podem defugir.