Sanitat, economia i voluntat

Estem al mig d’una crisi sanitària sense precedents motivada per la pandèmia de la Covid-19, que ha alterat la vida quotidiana de pràcticament tota la població mundial i que té uns efectes socials catastròfics, amb milions d’infectats i milers de morts i amb una crisi econòmica visible en empreses i en la ciutadania, i amb una previsió a mitjà i llarg termini de conseqüències molt importants, i que, previsiblement, també portarà crisis polítiques de les quals ara només es veuen alguns fets puntuals.

Per solucionar aquestes negatives realitats i previsions calen accions concretes, i sortosament molts analistes i economistes coincideixen que ara és l’hora de la inversió pública i que, encara que generi deute i dèficit, cal ara atendre la crisi sanitària i preparar les accions de suport per contenir la crisi econòmica i social que vindrà. Donada la globalitat de la pandèmia i els efectes diferents segons les zones, ja no funcionen les accions d’àmbit estatal, i calen acords d’àmbit més global.

De fet, en el nostre entorn el que cal és una acció concreta i contundent de la Unió Europea, avalada per tots els estats membres, i això és el que s’està fent, amb voluntat política, no sempre ben entesa. El camí és gestionar la crisi econòmica en clau europea. Ja hi ha mostres evidents que anirem en aquesta direcció, amb els 750.000 milions d’euros que el Banc Central Europeu té disponibles per comprar deute dels estats més afectats, amb 540.000 milions d’euros que en tres línies de viabilitat la UE posa a disposició dels estats, empreses i treballadors i amb un paquet econòmic d’uns 1,5 bilions d’euros que, amb el nom de fons de recuperació, la Comissió Europea està preparant per a l’aprovació dels estats membres, a més del pressupost comunitari, que podria augmentar i que és d’1 bilió d’euros en set anys. I és aquí on poso èmfasi en la tercera paraula del títol de l’article: voluntat, perquè si hi ha voluntat política i, naturalment, solidaritat i capacitat d’entendre l’altre, de ben segur que l’acord econòmic d’àmbit europeu superarà les discrepàncies i els interessos dels estats del centre i nord de la UE amb els del sud, i veurà la llum aviat. Això és el que hauria de passar, i més en aquesta crisi que, tot i que s’hagués pogut preveure i gestionar millor, no té la culpa de cap estat o sector empresarial, sinó que ha esdevingut d’una epidèmia mundial, fet que hauria de multiplicar per cent el sentit de la responsabilitat i solidaritat dels que estan en una millor situació per ajudar els que l’epidèmia ha afectat més. De fet es tracta de gestionar la crisi econòmica postpandèmia fent cas als valors que emanen dels tractats de la UE, com són la democràcia, la tolerància, la solidaritat, el respecte als drets humans i a les minories, entre d’altres. Es tracta que sortim de la crisi més forts, amb una Unió Europea i un món més just, més solidari, que eviti les desigualtats i faciliti l’accés de tothom a l’estat del benestar, el qual, com a signe d’identitat europea, s’ha de preservar, igual que la llibertat i la seguretat de la ciutadania.